dimecres, 6 de juliol de 2011

L'escàndol de Caixa Penedès (I)

 El Moviment del 15M, de l’#acampadabcn, de l’#acampadasol... té la virtut de tornar a despertar el sentiment d’indignació de la població davant d’alguns fets i actuacions inacceptables que s’han anat succeint darrerament.
Han passat coses molt greus, coses que han beneficiat a una minoria i que han deixat al conjunt de la societat amb un país immers en una crisi de conseqüències dramàtiques.
Aquesta crisi no ha arribat casualment. Té uns culpables. Amb noms i cognoms. N’hi ha molts. I haurien de començar a pagar per haver‐nos arrossegat al llot on ens trobem. A vegades es fa difícil convertir aquest sentiment d’indignació en propostes concretes, sobretot a nivell local. I en altres ocasions, no.
Les caixes de l'Estat Espanyol, per exemple, se n’han anat a n’orris per la mala gestió dels seus directius. Ara mateix, tots els contribuents hem de pagar amb els nostres impostos el rescat d’aquestes entitats financeres a través del FROB. Però mentrestant, ningú ha assumit cap responsabilitat i els directius continuen cobrant els seus salaris i bonus estratosfèrics.
A Vilafranca del Penedès hi teníem la seu social de Caixa Penedès. Tot un exemple de mala gestió combinada amb l’enriquiment dels seus directius.
Caixa Penedès ha estat l’entitat econòmica més potent del Penedès al llarg del darrer segle. Genera centenars de llocs de treball, molts d’ells qualificats. Tenia una obra social amb una notable presència territorial. Tenia la seu social a Vilafranca del Penedès. I pagava impostos a Catalunya. Però la mala gestió dels seus directius ha fet que s’acabi fusionant amb altres caixes per formar un nou Banc, el Mare Nostrum, amb seu a Madrid. Tot un eufemisme que fa referència a la privatització de Caixa Penedès, per més oprobi, subvencionada amb fons públics a través del FROB.
Vilafranca del Penedès tenia fins fa poc la seu social de la tercera Caixa Catalana. Un fet transcendental per la fortalesa econòmica de Vilafranca i del Penedès. Un factor estratègic clau per al desenvolupament econòmic de la comarca. Però una pèssima gestió dels directius de l’entitat ha fet que Vilafranca i el Penedès perdin la capitalitat i qualsevol capacitat d’influència sobre Caixa Penedès.
Tot i així, els màxims directius de l’entitat no només no han assumit cap responsabilitat per la seva mala gestió, sinó que a més a més s’han enriquit de forma indecent. Aquí hi podeu veure els ingressos que s’han embutxacat els màxims directius de l’entitat els darrers sis anys.
Aquests 14 directius els podeu consultar aquí.
Resumint, només en cinc anys, i com a premi per haver portat Caixa Penedès a la ruïna, els directius d’aquesta entitat s’han embutxacat de mitjana 2,15 milions d’euros per cap.
Però l’avarícia no té límits. En l’Assemblea General del mes de Maig d’enguany, es va aprovar la promoció d’alguns d’aquests directius. Josep Colomer, antic President passarà a ser-ne el President d’Honor. Ricard Pagès, que n’era el Director General passarà a ser el President. Joan Caelles, fins fa poc Director General Adjunt passarà a ser el nou Director General, Manuel Troyano serà el nou Director General Adjunt, etc.
Com es pot entendre que aquells que han enfonsat el vaixell siguin els encarregats de capitanejar-lo altra vegada?
La indignació que genera aquesta orgia privada no va dirigida ni contra Caixa Penedès i encara menys contra els seus treballadors, sinó contra el mal govern de l’entitat i les immorals retribucions dels seus directius.
La cultura de la impunitat s’ha d’acabar. S’ha de fer net. En primer lloc, perquè els mals comportaments han de ser penalitzats i no premiats com fins ara. En segon lloc, és important deixar clar de cara al futur que aquí s’assumeixen responsabilitats i que s’ha acabat amb la privatització de beneficis i la socialització de les pèrdues que ens ha portat al llindar de l’abisme on ens trobem.
Aquestes demandes no són un capritx irresponsable. Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia, ha manifestat en repetides ocasions la necessitat que els Banquers que han tingut un mal comportament assumeixin les seves responsabilitats, fins i tot les de caràcter penal que acabin amb penes de presó (en anglès i castellà). Si aquests mals comportaments no es castiguen, el missatge que es dóna als directius de la Banca és clar i nítid: si feu bé la vostra feina guanyareu molts diners, i si la feu malament, en guanyareu més. I si el missatge és clar, l’impacte sobre el conjunt de la població és temible perquè obre les portes de bat a bat a una nova crisi financera i econòmica amb unes conseqüències socials dramàtiques.

Continuem callant i avalem aquest escàndol o fem una acte de dignitat col·lectiva?
Aquesta pregunta va dirigida al conjunt de la ciutadania, partits polítics, organitzacions patronals i sindicals, entitats culturals, etc. però sobretot a la premsa local, que porta anys fent un paper ben galdós en aquest tema. Caixa Penedès és al Penedès el que la Monarquia al Regne d’Espanya: una institució intocable. Però a diferència de l’Estat Espanyol aquí no cal que segrestin cap publicació (com el Jueves) perquè no hi ha cap mitjà que tingui el que s’ha de tenir per publicar el que s’hauria de publicar. I això no és res més que professionalitat.
Però no és massa tard si hi ha voluntat. I entre tots potser encara podem fer justícia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Algu ho havia de dir!!"
Aunque en algún momento se entone el "mea culpa" por parte de la dirección, cosa que dudo, creo que servirá de poco, pues como mucho dimitirán de sus cargos en Caixa Penedes y se quedarán con los que ya ocupan en la estructura directiva del banco mare nostrum.
Mirando su estilo, sólo puedo decir que me da vergüenza ajena la falta de principios que manifiestan y me gustaría una gran rectificación, que se base en un valor muy escaso en nuestra sociedad, la honestidad.