dimecres, 26 de gener de 2011

La rapacitat d'en Francesc Olivella, Alcalde de les Cabanyes, no té limits

D'aquest tema ja en vaig parlar aquí i aquí.

Es tracta de la política fiscal de l'Ajuntament de les Cabanyes i més concretament de les quasi nu·les taxes de l'impost de vehicles de tracció mecànica. Es tracta d'una política de competència fiscal a la baixa, legalment dubtosa i que contradiu tots els principis de racionalitat que haurien de seguir les polítiques públiques. Aquesta política converteix aquest municipi en un autèntic paradís fiscal al bell mig del Penedès. I representa un saqueig directe i sagnant de recursos dirigit a la resta de municipis.

I en torno a parlar perquè l'Idescat ja ha pubicat les dades referents a la matriculació de vehicles per l'any 2009. Ho podeu consultar aquí.

La crisi només ha afectat molt lleugerament a la matriculació de vehicles a Les Cabanyes. Actualment, en aquest municipi hi ha una ràtio de 15 turismes i 6,6 camions per habitant.

Sr. Francesc Olivella, per dignitat, deixi la pirateria i dediqui's a la política.

dilluns, 24 de gener de 2011

I el repartiment de la riquesa a nivell mundial?

Em preguntaveu al darrer post com estava el repartiment de la riquesa a nivell munidial. Recordem que estem parlant de riquesa i no de renda. La riquesa sempre està molt més concentrada que la renda. Aquí ho teniu, són dades del Luxemburg Income Study de l'any 2000.



richest 1% of adults owned 40% of global assets in 2000

richest 2% owned 51%

richest 5% owned 71%

richest 10% owned 85%

bottom half owned barely 1%


I aquí podeu veure on viuen els súper-rics:




D'altra banda, penseu que a Espanya la situació ha millorat significativament (l'1% més ric acumulava el 18% de la riquesa al 2002). Un repartiment tant desigual com el dels anys trenta de la riquesa dins d'unes mateixes fronteres segurament posaria en perill la la viabilitat d'un país en democràcia


I ja per acabar, tots aquests estudis de concentració de la riquesa es fan a partir de fonts fiscals: impost de successions i de patrimoni. Alhora, l'existència d'aquest tipus d'impostos, entre altres coses, és el que ha possibilitat un millor repartiment de la riquesa, almenys als països més desenvolupats del món.


Així que el panorame és força negre, perquè amb l'eliminació de l'impost de patrimoni per part del PSOE i del de Successions per CiU, és d'esperar que la concentració de la riquesa torni a augmentar, amb l'agreujant, que com que no hi haurà fonts fiscals disponibles no podrem documentar aquest procés.


I el més trist és que això és el que ha votat el poble.