divendres, 25 d’octubre de 2013

Martí Solé i la continuitat respecte el passat més fosc de Caixa Penedès.



M’havia proposat no escriure més sobre aquest tema perquè el que al principi era indignant ara ja és absolutament depriment. Però vaja, les compareixences a la Comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre la fallida de les Caixes d’estalvi bé que mereixen algun comentari.

Començaré pel final: la compareixença de Martí Solé Bordes, que va accedir a la Presidència de Caixa Penedès (maig 2012) i després a la de la Fundació Pinnae. Això és important perquè no porta només 100 com a president sinó al voltant d'un any i mig. Deixar clar que no té cap responsabilitat en la fallida de CP perquè va arribar quan tot ja s’havia esdevingut.

Tot i això la seva gestió ha suscitat un rebuig bastant unànime per la manca de transparència, el manteniment d’antics directius, sous escandalosos, l’elecció dels patrons de la fundació (alguns d’ells grans defensors de la figura de Ricard Pagès) i el gir en l’activitat de l’obra social. Tot això ja ha estat comentat abastament.

La novetat de la compareixença rau en que amb molta claredat el Sr. Solé va relatar la línia de continuïtat entre els antics dirigents de CP i la nova etapa que ell lidera. A preguntes del diputat Josep Vendrell, Solé va admetre que havia mantingut una estreta relació professional amb CP al llarg dels darrers 30 anys, que havia facturat al voltant de 3 milions d’euros a CP pels seus serveis professionals els últims 10 anys (300.000 euros anuals), que representaven aproximadament el 60% de la seva facturació i que aquests serveis bàsicament consistien a execucions hipotecàries, és a dir a fotre fora la gent de casa seva. També va admetre que havia mantingut una estreta relació amb alguns dels directius. I va defensar a ultrança  Ricard Banquells, el directiu nº 4 durant l’etapa del naufragi i que estava perfectament al cas dels fons de pensions de Pagès, Troyano i Caellas. Recordem que Banquells, des que Martí Solé va accedir a la presidència ha rebut al voltant de 600.000 euros per dirigir una fundació amb una obra social que fa aigües.  

Arribats a aquest punt, un es pregunta si aquest relleu s’hauria pogut fer pitjor i si Martí Solé és la persona més indicada per seguir al capdavant de la Fundació Pinnae. El diputat Vendrell (ICV) va ser l’únic que li va demanar que dimitís de les seves funcions.




dimecres, 13 de febrer de 2013

Els directius de Caixa Penedès no són els únics culpables







Josep Colomer i Ràfols, President de Caixa Penedès (2003-2011)




La fiscalia anticorrupció s’ha querellat contra Ricard Pagès, Joan Caelles, Manuel Troyano i Santiago Abella per l’escàndol dels fons de pensions que al final ascendeixen a 31,6 milions d’euros. És una gran notícia.
En aquesta querella, el fiscal Ulled exonera de tota responsabilitat als membres del consell d’administració de Caixa Penedès perquè considera que aquests quatre directius i Jaume Jorba van actuar a les seves esquenes dels membres del consell d’administració.
El relat dels fets que fa el fiscal és molt aclaridor, tot i així és sorprenent que no es presentin càrrecs contra els membres del consell d’administració per diverses raons.
Segons la querella els fets objecte de delicte comencen l’any 2001 quan aquests 5 directius desvien 8,7 milions d’euros en un fons de pensions dels quals són beneficiaris.
Aquesta primera aportació va estar avalada per la firma del President Parera, i qui firma un document hauria de saber què està firmant (p.21 de la querella)
La querella també relata que aquesta aportació inicial va ser incrementada anualment fins arribar als esmentats 31,6 milions a través de diferents pòlisses contractades de forma fraudolenta. Tot i així, també relata que totes les quantitats desviades a aquests fons de pensions figuren a les memòries anuals de Caixa Penedès  (p.25-26)

El següent quadre mostra els fons de pensions i retribucions dels 13 màxims directius de Caixa Penedès (no es detallen les quantitats individuals). Sembla prou aclaridor, i en tot cas es fa difícil entendre com ningú del consell d’administració es va alertar en veure aquestes quantitats ni  va exigir conèixer l’assignació individual d’aquestes quantitats.
Els membres del consell d’administració de CP han dit una vegada i una altra que no sabien res d’aquests fons de pensions. La única manera que això sigui possible és que no s’hagin llegit cap de les memòries anuals de CP. Unes memòries que anaven aprovant cada any. Unes memòries anuals van ser aprovades per amplíssima majoria any rere any també a cada assemblea general.
Les memòries anuals són un document públic que tothom pot consultar a la web de Caixa Penedès i a la de la CNMV. I evidentment és un document al que tenien accés els òrgans de govern de CP.
La informació continguda a les memòries anuals i als informes de gobierno corporativo van ser la base sobre la qual vaig elaborar el document L’escàndol de Caixa Penedès. En aquest document, que va generar un cert escàndol a la Comarca, es detallen moltes irregularitats entre les quals els fons de pensions i les remuneracions dels directius percebudes des de l’any 2005 (les anteriors no estaven disponibles a la web). Aquesta informació es va començar a divulgar en primícia el Juny del 2011 a través del portal http://elcantdelasirena.blogspot.com.es
Amb aquesta informació es va presentar també una moció a l’Ajuntament de Vilafranca en que es demanava a Aureli Ruiz, representant de l’Ajuntament a CP que exigís als 6 màxims directius que renunciessin als seus càrrecs i que retornessin de les quantitats percebudes.
La resposta de l’alcalde Regull va ser l’intent d’il·legalitzar la moció (aquí i aquí), que finalment va poder ser discutida i rebutjada pels vots en contra de CiU, PSC i el PP, l’abstenció d’ERC i els vots favorables d’ICV i la CUP. La premsa comarcal es va fer un ampli ressò d’aquells esdeveniments.
Aquesta actitud de bloqueig constant de l’Alcalde Regull segurament no té res a veure amb el fet que el seu pare: Enric Regull i Llorach va ser vicepresident de CP entre el 2004 i el 2008 i membre de les comissions executiva, de retribucions i d’inversions. Anys d’intensa desviació de diners cap als fons de pensions d’aquests directius.
Així que, a no ser que els membres del consell d’administració visquin en una realitat paral·lela, i no llegeixin ni els documents que han d’aprovar, ni segueixin la política local, ni llegeixin la premsa local, ni parlin amb la gent del carrer, es fa difícil pensar que no sabessin res d’aquests plans de pensions.
És clar que també es podria pensar que els membres del consell d’Administració preferien no fixar-s’hi gaire i continuar cobrant les suculentes dietes per assistència i crèdits a tipus bonificats. Estaria bé que algun dia aclarissin si realment són uns inútils integrals (tal com afirma el fiscal Ulled) o bé van preferir mirar cap a una altra banda.
Finalment, la querella del fiscal detalla que els directius objecte de la querella van reunir la comissió de retribucions i la d’inversions el Novembre de 2010 per tal de blindar-se els plans de pensions que correrien perill després de la intervenció del FROB al desembre del 2010:


És a dir que Josep Colomer, Albert Vancells, Magí Casulleres, Pedro Ríos, Joan Santó i Carlos Baiget es van tornar a deixar ensarronar. Altra vegada van fallar completament a l’hora d’exercir les funcions per les quals havien estat nomenats. Si realment no van entendre res del que van aprovar, haurien de demanar perdó públicament i retornar totes les remuneracions percebudes i crèdits en condicions favorables. En cas contrari, haurien de ser objecte de la querella.
És potser encara més escandalós que Ricard Banquells, que va assistir a aquestes reunions i per tant era plenament coneixedor del que s’hi tractava sigui encara ara el màxim directiu del que poc que queda de Caixa Penedès. Evidentment, el seu sou actual també és objecte d’un gran misteri. Hauria de ser cessat de forma fulminant. El president Solé i Bordes, el consell d’administració de transició i els actuals membres de la comissió gestora que estan configurant la nova fundació especial de Caixa Penedès són còmplices d’aquesta situació d’opacitat, ocultació i protecció de personatges pressumptament relacionats amb l’espoli, com el Sr. Banquells.
En fi, celebro que la fiscalia anticorrupció s’hagi querellat contra els directius beneficiaris de l’espoli de CP. És una gran notícia. Tot i així, el paper dels membres de l’assemblea de Caixa Penedès i sobretot els del Consell d’Administració és absolutament lamentable i haurien de passar comptes davant de la Justícia. I si és cert, com diu el Fiscal Ulled, que no sabien res del que passava a l’entitat que administraven, haurien de demanar perdó públicament i renunciar a tots els beneficis econòmics dels quals s’han beneficiat mentre mal-exercien el seu càrrec.

 




 Us deixo amb unes reflexions sobre la querella que ha presentat el fiscal anticorrupció Ulled contra els directius de Caixa Penedès i el grau de responsabilitat dels membres dels òrgans de govern de Caixa Penedès.