dimecres, 28 de desembre de 2011

Aquell qui no sap és un imbècil, aquell qui sap i calla és un criminal.


Ahir el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), va fer una declaració de suport als actuals dirigents de Caixa Penedès. Aquests dirigents són els mateixos que han governat l’entitat al llarg dels darrers anys, i a dia d’avui no han adquirit cap compromís de canvi profund en el govern de Caixa Penedès. De fet, a la propera assemblea del 29 de Desembre no es procedirà ni a la plena renovació dels òrgans de govern, ni a una política de transparència que comenci pel coneixement públic de les retribucions dels màxims directius de CP, ni es deixarà entrar als mitjans de comunicació a l’assemblea, ni es prohibirà que els membres del Consell d’Administració rebin crèdits en condicions preferents, etc. A la propera assemblea no es recull ni una de les demandes que exigeix el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Un manifest al que es va adherir, entre d’altres ajuntaments de la comarca, el CCAP. 

De moment s’ha filtrat que el  Sr. Troyano tenia un sou 500.000 euros a càrrec de l’Obra Social. S’ha de saber que aquest sou, igual que els 28 milions d’euros que han cobrat el màxims directius de CP els darrers 6 anys, no se’l va autoassignar. Va ser aprovat per la comissió de retribucions. Han format part d’aquesta comissió en Josep Colomer i Ràfols, Enric Regull i Llorach, Eloi Miralles i Figueres, Magí Casulleras i Canela i Albert Vancells i Nogué. Parlem d’unes retribucions de les que no van informar a cap dels òrgans de govern de l’entitat. Ni tant sols els membres del Consell d’Administració en tenen coneixement. La opacitat continua sent absoluta. 

Però el despropòsit és tant gran que el Sr.  Albert Vancells, ubicat a l’epicentre de la trama d’opacitat que té segrestada a l’entitat, ha estat premiat amb la Presidència de Caixa Penedès. Una presidència que deu anar associada a la inclinació per mentir. Com pot ser que amb la que ha caigut continuï dient que els membres del Consell d’Administració ocupen els seus càrrecs de forma gratuïta i honorífica? Aquí hi podeu veure el que han cobrat els membres del Consell d’Administració de CP al llarg dels darrers anys.

Tot i així, en Francesc Olivella com a President del CCAP ha fet pública una ignominiosa declaració institucional de suport a tota la farsa que està muntant la vella guàrdia de dirigents de CP. 

Els Consells Comarcals tenen una utilitat molt qüestionada, però el CCAP ens està mostrant reiteradament que pot ser molt útil per fer el ridícul. No m’estranya gens d’en Francesc Olivella, que com a alcalde de les Cabanyes practica la pirateria fiscal embrutant el nom de la comarca sense cap tipus de complex. (aquí, aquí i aquí)

Però m’estranya més d’ERC que forma part del govern del CCAP. En Pol Pagès, regidor d’ERC de Sant Quintí, en la discussió de la Moció en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès va fer un magnífic discurs defensant Caixa Penedès dels dirigents que l’havien saquejat, mal gestionat i debilitat. Dur, clar, nítid i lúcid, en definitiva, exemplar. Així que espero que ERC, forci la rectificació d’en Francesc Olivella o que abandoni el Govern del CCAP. Qualsevol altra alternativa seria lamentable.

Per acabar, tornem a Caixa Penedès amb uns versos de Bertolt Brecht:

Aquell qui no sap és un imbècil, 
aquell qui sap i calla és un criminal.

Entre els membres dels òrgans de govern de CP, donat que pràcticament ningú ha denunciat res del que passava, en terminologia Brechtiana podríem dir que hi havia una barreja d’imbècils i criminals. A dia d’avui, però, els consellers de CP ja no poden esgrimir el desconeixement dels fets per romandre passius. La mala gestió, l’enriquiment dels directius i la manca de transparència a CP a hores d’ara són coneguts per a tothom. La situació és insostenible.

Demà, dijous 29 de Desembre, els 100 consellers de l’assemblea haurien de cessar els membres del Consell d’Administració de CP i a continuació presentar la seva dimissió. També haurien de demanar perdó per no haver estat a l’alçada de les circumstàncies. No hi ha alternativa. El silenci els faria criminals.  Ha arribat una nova etapa, una etapa que ha de portar a recuperar el bon nom i el prestigi de l’entitat. És imprescindible trencar tots els vincles amb el passat.

Els consellers tenen la paraula, els seus conciutadans tenim memòria.

divendres, 23 de desembre de 2011

Bones festes!

Volia desitjar unes bones festes a tots els lectors i seguidors del Cant de la Sirena. I ho volia fer amb la cançó més preciosa que mai he sentit sobre el Nadal.

divendres, 2 de desembre de 2011