dimecres, 23 de desembre de 2009

Paradisos fiscals al Penedès

Aquest post està motivat pel debat amb en Francesc Olivella, alcalde de les Cabanyes, sobre la política fiscal en aquest municipi (es pot seguir aquí). I més concretament per les seves crítiques sobre la meva pretesa desinformació. Així que donaré un parell de dades addicionals que són força interessants.


L’Idescat acaba de publicar dades actualitzades sobre els índexs de motorització dels diferents municipis catalans per l’any 2008. He vist amb sorpresa que la matriculació de vehicles en el citat municipi va augmentat un 50%. Ho podeu veure aquí. L’any 2008 a cada habitant de Les Cabanyes li corresponien 15 vehicles i 7 camions (més de 20.000 vehicles per menys de 900 habitants). Sembla que el negoci avança a bon ritme.


L’altra dada ve a to d’un informe elaborat per Automobilistas Europeos Asociados. Organización de Defensa del Automovilista que acabo de trobar. Es tracta del Informe de la AEA sobre la fiscalidad municipal del automóvil. I és molt interessant. Sobretot el quadre titulat Informe AEA sobre paraísos fiscales en España en que hi figura el municipi de Les Cabanyes en un grup que sumen només una vintena. Sembla, doncs, que no sóc l’únic que pensa que les pràctiques fiscals de l’Ajuntament de Les Cabanyes no s’adiuen al fair play. Pirateria o paradís fiscal, el nom no fa la cosa. Però el tema és greu.


Arribats aquí em pregunto, també, si els grans avantatges econòmics de que són beneficiaris els habitants de Les Cabanyes poden arribar a compensar la vergonya que ha de provocar saber que el teu municipi figura en un informe sobre paradisos fiscals a Espanya que està disponible a la xarxa i amb accés obert a tothom.


I per acabar un parell d’inquietuds. Segons l’informe de l’AEA a Les Cabanyes el 2008 hi havia 2517 turismes matriculats a nom d’empreses. Però segons l’Idescat n’hi ha un total de 14.230. Com s’explica aquesta diferència? El cas dels camions em planteja un dubte similar: 6855 camions matriculats. A quatre metres per camió sumarien 28 Km lineals, i és EVIDENT que aquesta quantitat ingent de ferralla no exerceix la seva activitat a Les Cabanyes.


La darrera ve a to de l’error que vaig cometre en l’anterior post amb la meva estimació sobre la recaptació que devia fer l’Ajuntament de Les Cabanyes per l’IVTM i que va resultar totalment exagerada comparada amb la dada que em va facilitar l’alcalde. Aquest error podria ser degut a la diferència entre les tarifes de les ordenances fiscals que publica l’Ajuntament i les que subministra l’AEA, que són quatre vegades inferiors. El que, sens dubte, també resulta curiós.


Paradisos fiscals: ni a les Illes Caiman, ni a Suïssa ni enlloc. I evidentment, al Penedès tampoc.

dijous, 17 de desembre de 2009

Llarga vida a la ironia


Les coses sempre es poden mirar des d'una òptica novedosa. Aquí us penjo una campanya publicitària que han engegat a Austràlia i que, com no, ha generat una bona polèmica. Aquí hi podeu consultar la notícia.

No s'acaba d'avenir a la temàtica del blog, però tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres ara que s'acosten les festes. Ho he trobat força enginyós.

dijous, 10 de desembre de 2009

Alcaldes pirates, alcaldes populars

Fa unes setmanes parlava de l’impost de successions. Concretament de dos aspectes diferents però també relacionats. En primer lloc defensava que aquest era l’impost més just entre la cistella d’impostos actuals. En segon lloc lamentava que el govern central hagués cedit la gestió i recaptació d’aquest impost a les CC.AA. perquè això donava el tret de sortida a una cursa de competència fiscal a la baixa entre CC.AA del citat impost. I això és així perquè als contribuents els hi surt a compte anar a declarar a les CC.AA. amb uns tipus més baixos, el que pressiona a la resta de CC.AA. a rebaixar els seus tipus impositius per aturar la fuga de contribuents. El resultat d’aquest procés seria, doncs, una rebaixa fins a la pràctica desaparició d’aquest impost.

L’administració pública s’hauria de regir per criteris d’eficiència i racionalitat. A vegades la descentralització administrativa pot conduir a una millor gestió dels recursos, però d’altres la solució òptima consisteix en la centralització. És un debat que s’hauria de desenvolupar amb criteris tècnics, però això esdevé pràcticament impossible quan s’hi barregen aspectes de caràcter “nacional”. Les banderes enceguen el debat i una decisió que hauria de ser resultat d’un procés de deliberació s’acaba decidint per la via de la negociació. Arguments Vs Interessos.

Així que per il•lustrar els problemes que a vegades pot generar la descentralització podem baixar a nivell municipal. Teòricament aquí hauríem de poder debatre sobre aquest tema sense la càrrega emocional dels sentiments de pertinença...

Podem parlar, per exemple, de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM). Tingueu paciència perquè encara que no ho sembli el final del relat és força sorprenent. Cada Ajuntament té capacitat per legislar i recaptar aquest impost. Es tracta d’un impost que recau sobre els propietaris de vehicles motoritzats i pel qual s’han de pagar unes taxes que varien en funció del tipus de vehicle (motocicleta, turisme o camió) i de la cilindrada. Es tracta d’un impost, doncs, que està totalment descentralitzat. Vegem-ne algunes conseqüències.

En aquests quadres, hi podeu veure els índexs de motorització (nº vehicles/1000 habitants) de dos municipis penedesencs: Vilafranca del Penedès i Les Cabanyes. En aquests quadres es pot veure que fins l’any 2005 els índexs de motorització d’ambdós municipis són força semblants. Però a partir del 2006 aquest índex creix de forma brusca a les Cabanyes. Fins al punt que al 2007 hi hauria una ràtio de 10 turismes i 5 camions per habitant!!! Vegem-ne les causes.

Índexs de motorització a les Cabanyes
Índexs de motorització a Vilafranca del Penedès
Font: Idescat


En els quadres següents hi podeu veure les tarifes de l’IVTM en ambdós municipis. Queda palès que a les Cabanyes paguen la meitat d’impostos que a Vilafranca (en el cas dels camions passa exactament el mateix). Més amunt ja hem vist que aquest fet ha motivat un augment extraordinari de la matriculació de vehicles a les Cabanyes. Té cap sentit això? Doncs, depèn de com es miri. A nivell municipal té molt de sentit perquè els habitants de les Cabanyes poden viure molt millor a costa dels impostos que deixen d’ingressar altres Ajuntaments. A nivell global, evidentment no, perquè una acció que emprèn un municipi afecta negativament a la resta de municipis, fomenta la competència fiscal a la baixa i engega una cursa que pot acabar liquidant l’existència d’aquest impost. No per la voluntat de cada municipi sinó per la manca de coordinació inter-municipal.


Finalment, una petita il•lustració sobre la importància quantitativa de la “pirateria fiscal” del consistori de les Cabanyes. Per simplificar, suposem que a les Cabanyes tots els vehicles pertanyen al grup de cilindrada intermedi i per tant han de pagar una tarifa de 71,94 euros per vehicle. A les Cabanyes el 2007 hi vivien 842 habitants i tenia un índex de motorització de 10.306,41. És a dir, que recaptava (per als turismes):

842*10.306,41/1000*71,94 = 624.295 euros.

En el cas dels camions la recaptació pujaria a 499.593 euros (feu-me confiança). És a dir, que la recaptació total estaria al voltant de 1.123.888 euros. Una quantitat força notable que equival al cost de l’escola bressol que van inaugurar enguany. Però aquest quantitat es pot valorar de forma més clara si ho expressem en termes per càpita: 1334,78 euros per habitant i any. Una quantitat de recursos gens menyspreable que el consistori de les Cabanyes pot recaptar sense cap cost a nivell polític perquè ho aconsegueix rebaixant els impostos als seus vilatans i recaptant la gran majoria d’aquests recursos a no residents.

Evidentment aquests càlculs són estimacions hipotètiques, però no crec que la realitat s’allunyi gaire d’aquestes xifres. En tot cas això ho haurien d’aclarir des de les Cabanyes.

Ignoro si en Francesc Olivella ha estat el primer alcalde a aplicar aquestes polítiques, però està clar que no serà el darrer. Em sembla recordar que fa unes poques setmanes, en una entrevista al 3deVuit treia pit sobre les inversions i millores que havien engegat des del principi de la legislatura. Potser també hauria hagut de dir que bona part d’aquestes inversions les havien pagat residents en altres municipis. O més ben dit, en detriment del que s’hauria pogut fer en altres municipis.

Corol•lari: si reduint els impostos guanyes popularitat i a més a més pots recaptar més és de ruc no fer-ho. Corol•lari 2: si tothom fa el mateix, tots hi sortim perdent.

Tot això venia a compte de la idoneïtat de la centralització o descentralització de certs impostos, competències i serveis. Més enllà de la crispació que aixequen aquests temes, tots plegats aniríem millor si afrontéssim aquests assumptes de forma desapassionada.

Vistes les conseqüències que tenen aquestes polítiques, també a nivell municipal, faríem bé actuant de forma urgent per aturar aquestes males pràctiques.

dissabte, 5 de desembre de 2009

La frustració del lloro

Sovint ens ataca la impotència davant la necessitat de dir alguna cosa nova, de tenir una petita idea capaç de fer que ens mirem la realitat que volem analitzar des d’una nova òptica. A vegades pensem que ho hem aconseguit, però la distància de del temps torna vulgar allò que semblava innovador. A voltes és desencoratjador veure que bona part del que fem, diem o pensem ja s’havia dit abans i és trist veure’s a un mateix que va repetint constantment una idea prestada només lleugerament tunejada.

Però no em posaré dramàtic. Aquest vídeo relata una història semblant en el mon de la música i amb una bona dosi d’humor i ironia. Gaudiu-ne i endavant.



Clica aquí