dilluns, 23 de març de 2009

Irving Fisher


Irving Fisher va escriure un d’aquells articles que qualsevol n’envejaria l’autoria, un d’aquells que aguanten el pas del temps i mantenen plenament la seva vigència. Es tracta del The debt-deflation theory of great depressions (la teoria del deute-deflació de les grans depresions) del 1933. La idea de fons venia a dir que totes les grans crisis del capitalisme per ser grans han hagut de tenir, com a mínim, dos elements: un excessiu endeutament i caiguda de preus (deflació).

Tornem al present. Sembla que cada vegada està més clar, ja que l’euro és intocable, que l’única manera que té Espanya de sortir de la crisi és mitjançant un fort ajust deflacionari relativament a la resta de l’eurozona. Es parla d’un reajust de dos dígits. El més preocupant del cas, no és que a Espanya hi hagi perill de deflació (quan hi ha un perill es pot intentar evitar), sinó que per sortir de la crisi, és necessari un ajust deflacionari (quan l’única solució és perillosa, malament). Per altra banda, Espanya té un problema de sobreendeutament gravíssim, que es posa especialment de relleu en el cas de les hipoteques.

La bomba de l’endeutament-deflació afectaria a tota l’economia, però potser és en el sector de l’habitatge on els efectes serien més dramàtics. A diferència d’altres països, com els EE.UU. (on poden cancel•lar la hipoteca tornant les claus de la casa al banc) aquí els crèdits hipotecaris s’han de pagar íntegrament i si el valor de l’actiu es deprecia i val menys que el valor del crèdit, mala sort. Així que com que els preus dels habitatges presumiblement continuaran baixant, moltes famílies estaran pagant un crèdit per una quantitat molt superior a l’actiu que estan comprant.

Si això hi sumem la deflació, és a dir, que els ingressos corrents de la gent es van reduint (per no parlar de la molta gent que s’ha quedat a l’atur...), el pes real del deute encara seria més gran. Tot plegat portaria moltes famílies a la fallida tècnica. Per no parlar del que passaria al teixit empresarial.

I tot això perquè no ens podem deslligar de l’euro. Així que ja ens podem calçar perquè crec que ens espera una molt mala temporada.

...O si que ens en podem deslligar?

6 comentaris:

Jorge Martin ha dit...

LA VERITAT ÉS QUE EN AQUEST MOMENT VIURE MONETARIAMENT PARLANT ÉS MOLT DIFICIL. ELS SOUS DEL TREBALLADORS ES MANTENENT COM PODENT I ELS DINERS QUE S´HAN DE PAGAR PELS HIPOTEQUES ES CARISIM. QUAN DE TEMPS ES PODRA SOPORTAR TOT AIXO? SENSE PENSAR EN ALTRES HISTORIES QUE NO VENEN AL CAS. UNA ABRAÇADA... JORDI I ASSUMPCIO

Carles. ha dit...

Si ens deslliguéssim de l'euro, què passaria amb el deute q tenen les entitats financeres i les empreses espanyoles amb bancs europeus? Això no es podria "pessetitzar". I el deute de l'estat i els "bonos del estado"?

Sobre les hipoteques, el model americà hauria d'implicar bancs més responables a l'hora de donar hipoteques i evitar sobretaxacions. Tot això en teoria, pq a la pràctica no ha passat.

Salut.

marina ha dit...

consulta:
per què a estats units si una família no pot pagar una hipoteca perd la casa però no es queda amb el deute i aquí sí? és una mesura que va prendre l'estat?
merci!

Jordi ha dit...

Carles,

En cas de devaluació, els agents nacionals que estiguessin endeutats amb l’exterior ho passarien malament. Pel que fa als bonos del estado, qui ho passaria malament serien els inversors estrangers , perque veurien com els seus valors s’haurien devaluat. A no ser que mantinguessin el valor dels bonos en euros, però no crec que ho fessin.
Sempre que un pais devalua la moneda, els bonos de l’estado també ho fan, tot i que fins ara el pais que devaluava sempre tenia una moneda pròpia i, en aquest sentit, el fet de deixar de compartir moneda podria canviar les coses.

Marina,
No en tinc ni idea. Però diria que aquesta regulació ve de lluny. Algú en sap alguna cosa més?

Salut,

Anònim ha dit...

Marina,

Aquí demanes uns diners al banc (crèdit) per comprar un pis.

Com a garantia de que pagaràs aquests diners constitueixes una hipoteca sobre el mateix pis, cosa que vol dir que, si deixes de pagar, el banc pot cobrar a costa del pis fins a completar el deute.

El problema gros ve quan, com comença a passar en alguns casos, el pis que 'garanteix' el deute té un valor inferior a deute que hi ha per pagar i el banc et diu: ei! Que m'has de tornar tota la pasta que et vaig deixar!

A Estats Units no sé exactament com funciona però d'alguna manera la responsabilitat queda limitada a la casa que et compres.

marina ha dit...

És curiós, pq aquí sempre ha passat això: si generes un deute no només se't queden allò pel qual vas demanar el préstec, sinó que has de pagar-ho íntegrament. fins aquest moment no ho haviem vist amb els habitatges, però sí amb altres béns. vull dir, per exemple, si a Estats Units deixes de pagar l'impost de circulació i generes X deute només se't queden el cotxe? pq aquí embarguen el que poden...