divendres, 5 d’agost de 2011

L'Escàndol de Caixa Penedès (VII)



La intervenció de la CAM (Caja del Mediterráneo) ha destapat un seguit d’escàndols relacionats amb la mala gestió de l’entitat. Un dels aspectes que ha generat més polèmica ha estat la concessió de crèdits als membres del Consell d’Administració de la CAM a tipus d’interès per sota dels del mercat.

Això és un escàndol en tota regla que ha estat recollit per tots els mitjans de comunicació, però és un fet esporàdic?

A Caixa Penedès podria haver passat quelcom semblant. Les Caixes estan obligades a fer públics els crèdits, préstecs i avals concedits als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control i als familiars de primer grau dels mateixos, detallant les quantitats i les condicions d’aquestses operacions Aquesta informació és pública i es pot trobar als Informes del Gobierno Corporativo de Caixa Penedès.

En total, al llarg dels darrers sis anys als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de Caixa Penedès se'ls han concedit 9.347.000 euros per aquestes operacions (sense comptabilitzar targetes de crèdit). Només en Magí Casulleres i Canela, l’Eloi Miralles Figueres i en Josep Just Quer se'ls ha concedit 6.814.000 euros per les mateixes.

En aquest quadre s’hi poden veure la quantitat total d'operacions concedides a cadascun dels membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de Caixa Penedès (sense comptabilitzar targetes de crèdit).


Total d'operacions
Magí Casulleres Canela                       3.135.000  
Eloi Miralles Figueres                       1.880.000  
Josep Just Quer                       1.799.000  
Celia Mascaró Gras                           576.000  
Enric Castellnou Alberich                           356.000  
Wilfredo Wiladach Garcia                           300.000  
Angèlica Rodríguez Herrera                           250.000  
Pere Olivella Massana                           225.000  
Joan Santó Cots                           132.000  
Francesc Santamaria Calavache                           123.000  
Pasqual Ferrer Soler                           120.000  
Josep Esteve Esteve                           108.000  
Ramon Escardó Martí                             75.000  
Antoni Puigbet Romagosa                             60.000  
Joan Pascual Ferran                             42.000  
Lourdes Mitjans Casanellas                             40.000  
Meritxell Cabestany                             30.000  
Judit Bilbeny Vallespí                             27.000  
Salvador Esteve Figueras                             18.000  
Jaume Ros Raventós                             15.000  
Quim Mach i Aicart                             14.000  
Pere Paune Olive                             12.000  
Pedro Ríos Romero                             10.000  
Total                       9.347.000  


En aquests informes s’hi pot veure que els membres del Consell d’Administració aconsegueixen crèdits hipotecaris, per norma general a un tipus d’interès fix del 3%. Quantitat que evidentment està molt per sota de les condicions que s’ofereixen en el mercat. O préstecs personals a tipus a partir del 2,32% a 96 mesos!!! La casuística és molt llarga.

Es desconeix si els préstecs concedits estan al corrent de pagament.

Com és que el cas de la CAM ha provocat un escàndol majúscol i, en canvi ,l'afer de Caixa Penedès passa totalment desaparcebut?

Per què?

Als darrers posts, plantejava que es feia difícil entendre com els membres del Consell d’Administració de Caixa Penedès s’havien desentès totalment de controlar l’entitat i els seus directius en particular. No només això, el Consell d’Administració va aprovar remuneracions molt generoses, fons de pensions milionaris i a més ha premiat amb ascensos als directius que han portat Caixa Penedès a la ruïna.

Hi ha qui podria pensar en l’existència de favors creuats. Avui per mi, i demà per tu. Caixa Penedès concedeix préstecs en condicions preferents als membres del Consell d’Administració i aquests agraeixen aquests gestos amb bones remuneracions, fons de pensions  milionaris i ascensos als directius. Evidentment, jo no puc subscriure aquesta hipòtesi, que és purament especulativa i que no es basa en fets sòlidament contrastables. 

Segurament, la seva actuació estava basada en la fe cega envers la professionalitat i la integritat dels directius de l’entitat.

El lector pot arribar a les seves conclusions.

El que si que podria estar d’acord amb aquesta hipòtesi és el regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Vilafranca, el Sr. Josep Ramon. En la discussió de la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès presentada per ICV i la CUP al darrer Ple de l’Ajuntament de Vilafranca, el Sr. Josep Ramon ho va deixar molt clar: “Srs. (d’ICV i i de la CUP) Què pretenen amb aquesta moció, posar-se la directiva de Caixa Penedès en contra i que mai més subvencionin res a l’Ajuntament?” És a dir, callar i parar la mà. Almenys va tenir la valentia de parlar clar.

Però potser va ser encara més ignominiosa la intervenció del regidor de CiU i representant de l’Ajuntament a l’Assemblea de Caixa Penedès, el Sr. Aureli Ruiz, que comentava que al capdavall els directius mencionats a la moció no només eren amics seus sinó que a més a més eren bones persones. Amb aquests arguments no s’hi pot lluitar.

La moció va ser rebutjada per 17 vots en contra (CiU, PSC i PP), 1 abstenció (ERC) i només 3 vots a favor (ICV i CUP). Va ser la moció de la vergonya. Una vergonya que els Vilafranquins ens hauríem de treure de sobre per recuperar la dignitat col•lectiva.