dilluns, 8 d’agost de 2011

Els soldats de la directiva de Caixa Penedès

L’estratègia d’aquells que s’oposen a que la directiva de Caixa Penedès assumeixi responsabilitats per la mala gestió de l’entitat ha consistit bàsicament a intentar silenciar tot aquest afer. L’intent d’il·legalització de la moció a l’Ajuntament, el tipus de cròniques que es fan a la premsa local. La por, sí, la por a les represàlies que té la gent per dir el que pensa. Evitar el debat i la confrontació, mirar que aquest afer passi de llarg el més ràpidament possible. Tornar a la normalitat. La normalitat entesa com el blindatge dels privilegis de les elits a costa del saqueig dels ciutadans.
L’estratègia del silenci es sol aplicar quan no hi ha arguments per debatre. Però en tot exèrcit sempre hi ha algun soldat kamikaze que es llença al buit i intenta defensar allò que no es pot defensar amb la força de les paraules.
Em sap greu que aquest soldat kamikaze hagi estat precisament l'Aureli Ruiz, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament i Conseller a l'Assemblea de Caixa Penedès. Des de la distància, sempre he pensat que l'Aureli és un dels millors regidors de l'Ajuntament. Un tipus solvent, preparat, rigorós, gens propens al debat especulatiu, al populisme ni a la demagògia. Una persona que acostuma a presentar els seus arguments fonamentats en fets sòlids i contrastables. En definitiva, un regidor que acostuma a convèncer.
Per això m'estranya aquesta obstinació a defensar que els dirigents de Caixa Penedès, donades les circumstàncies, han pres sempre les millors decisions possibles. Aureli, no només no convences a l'audiència, sinó que jo crec que ni tant sols et convences a tu mateix. Un consell, torna del costat fosc, junts podem lliurar aquesta batalla per un món una mica més just, digne i transparent. T'hi apuntes?
Us deixo amb el debat que vam mantenir via facebook. Amb el desig sincer que ben aviat puguem caminar en la mateixa direcció.

4 comentaris:

Cesar ha dit...

Molt interessant tot el que expliques. Continua així, no podem deixar que ens deixin en calçotets mentre els hi paguem l'orgia. Salut!

jordi guilera ha dit...

Cesar,
Moltes gràcies. Serà difícil. Però la única manera de tirar endavant és aixecar la veu pública i enèrgicament des de baix, perquè està clar que els partits grans, la premsa, etc. estan fent i continuaran fent tot el possible per silenciar-ho tot.

Salut,
J

Xavier ha dit...

Cal reconèixer a favor de l'Aureli que s'ha prestat a un diàleg públic sobre el tema, cosa bastant poc habitual entre els polítics d'avui, experts en silencis i cortines de fum

Mia ha dit...

La pregunta està en perquè es persegueix als que trenquen el vidre d'un aparador a Londres i/o alguna altra ciutat per saquejar-lo i els diuen deliquents antisistema, i en canvi, els que trenquen les regles i normes de l'economia saquejant els comptes corrents de les caixes encara tomben pel carrer es fan dir senyors i les polítics els hi volen tapar les vergonyes.