dijous, 28 d’octubre de 2010

Rics, pobres i polítiques miserables

Rellegint un paper sobre l’evolució de la desigualtat a Portugal des d’una nova perspectiva es fan evidents les terribles conseqüències distributives dels darrers anys en aquest país. En aquest gràfic es poden veure diferents sèries que retraten el percentatge de renda acumulat pels portuguesos més rics al llarg del darrer segle. Centrem-nos en els darrers anys: del 1989 en endavant. El 10% més ric passa de controlar el 25% al 38% del PIB. Un augment notable. Però pot no semblar espectacular a primera vista.

El que això significa, vist des d’una altra perspectiva, és que el 10% de la població més rica s’ha apropiat del 66% del total de creixement generat els darrers 17 anys. Dit d’una altra manera, els ingressos reals dels rics han augmentat a un ritme anual del 3.3% mentre que els de la resta han caigut un 0.4% anualment. Dit d’una altra manera, la renda dels rics ha crescut un 72% mentre que la de la resta de la població ha caigut un 6%.

I tot això sense estudiar el que ha passat entre el gruix del 90% de la població.

Tot plegat potser hauria de fer reflexionar al voltant de quins sectors haurien de pagar les polítiques d’ajust actuals. Aquells que porten vint anys empobrint-se, o aquells que porten dues dècades daurades d’enriquiment i prosperitat? Enriquiment i prosperitat d’uns pocs, que, per altra banda, no ha beneficiat al conjunt de la societat com tant sovint s’acostuma a postular des de tribunes acadèmiques, polítiques i mediàtiques.

2 comentaris:

Marc Galimany Bonaterra ha dit...

...tens tota la raó, no es pot dir altra cosa. Ara cal veure com es fa això: fins hi tot un govern socialista retalla per on retalla, i a Catalunya amb un 10% no n'hi ha prou. No hauria de ser Europa la que homologués les polítiques? (eliminar paradisos fiscals, eliminar les SICAV's, uniformitzar impostos de succecions, etc.) Ni Espanya, ni Portugal, amb el deute privat i públic que tenen poden anar per lliure... tinc la sensació que estem lligats de mans i peus...

jordi guilera ha dit...

Hola Marc,

Evidentment s'haurien d'homologar polítiques a nivell europeu. Però no n'hi ha prou dient és Europa, és Europa! i quedar-se amb els braços plegats. A nivell estatal, també hi ha feina a fer en aquest aspecte.

CiU s'ha passat els darrers 20 anys demanant cessió d'impostos (IRPF, successions...) per guanyar autonomia. Però sembla que només sabem fer servir aquesta autonomia per copiar el que fan les altres CC.AA. (baixar impostos, principalment als rics). Així que el primer que s'hauria de fer, potser , és desfer el que s'ha fet les darreres dècades. Perquè si la descentralització fiscal només serveix per començar una guerra de competència fiscal a la baixa, el millor seria eliminar aquesta possibilitat d'arrel.

Més enllà d'això, posar-se a baixar impostos als rics alhora que s'estan retallant els pilars bàsics de l'Estat del Benestar em sembla obscè. I depèn de nosaltres, bé, del nostre govern.

I si s'han de retallar despeses, suposo que també es podrien establir prioritats. Fa poc, CiU va presentar una moció al congrés de diputats demanant que es transferissin recursos públics a algunes concessonàries d'autopistes de Madrid per compensar-les pel poc trànsit de vehicles (a canvi de res), s'estan sbvencionant pre-jubilacions dels treballadors de les caixes d'estalvi, la Consellera Rigau ha augmentat els concerts a les escoles d'elit que separen la canalla per sexe, s'han aprovat bonificacions fiscals per aquells que tenen mútues privades, i un llarg etcètera.

Hi ha marge, però a vegades sembla que es vulguin tirar pel precipici...