divendres, 5 de novembre de 2010

Carme Trilla premia la delinqüència organitzada

Aquesta notícia que avui ha sortit a la llum demostra amb escreix la indignitat del país on vivim.

1.- El contribuents amb els nostres impostos financem unes necessàries polítiques d’habitatge.

2.- Els pisos de protecció oficial tenen un preu màxim de venda regulat per llei.

3.- Alguns propietaris dels pisos de protecció oficial decideixen vendre’s el pis (durant el boom), però el preu oficial (40.000 euros) els sembla poc i el venen per 200.000 euros.

4.- Com que és il·legal han de cobrar 160.000 en negre (així és com tornen a la societat el sacrifici que vam fer per facilitar-los l’habitatge en el passat).

5.- El comprador, que és un immigrant sense mitjans, no pot pagar la part en negre en efectiu, però va al banc i li donen una hipoteca.

6.- El Banc dóna crèdit per 200.000 sabent que el pis val 40.000

7.- El notari dóna fe que l’operació es fa conforme a la llei.

8.- El comprador es queda a l'atur, no pot seguir pagant la hipoteca i el banc es vol quedar l’habitatge i fer que l’antic propietari, ara homeless, continuï pagant el préstec.

9.- Salta l’escàndol.

10.- La Secretaria d’Habitatge de la Generalitat (Carme Trilla) decideix per decret duplicar el preu dels pisos, per netejar els balanços dels Bancs, a canvi que aquests cancel·lin el deute dels hipotecats i els deixin continuar vivint com a llogaters en aquests pisos.

I un es pregunta: l’administració no hauria d’emprendre mesures judicials per perseguir el conjunt de delictes que s’han produït? Castigar als venedors per cobrar en negre, inhabilitar als notaris per prevaricació, i empaperar Bancs, notaris, compradors i venedors per estar involucrats en una trama il·legal i contra l’interès públic?

Res, delinquir està premiat en aquest país. Vergonya!

I sobretot estupefacció.

5 comentaris:

Marc Galimany Bonaterra ha dit...

Caram! Ara també amb els de Protecció! Aquí sempre s'ha dit que no és com als EUA, que allà tornes les claus i ja està i que aquí, un cop embargat el pis, encara et queda el deute de la quantitat que surt de la fer la resta entre el import de la hipoteca pendent i el preu del valor real del pis tassat de nou; però m'havien comentat que ara els Bancs (per netejar balanç i no acumular index de morositat cerc)preferien tassar el pis embargat a un preu alt, i donar el deute per saldat, vista la situació i vist que de ben segur tampoc cobrarien un deute bestial d'un que no té res més...

Anònim ha dit...

Hola Marc,

El tema és que els pisos de protecció oficial estan taxats per llei a un preu molt per sota del preu de mercat. I aquest preu no es pot tocar... En principi.

Salut,
J

Marc Galimany Bonaterra ha dit...

Si, si, ja sé, conec un cas molt proper... el pis va ser adjudicat a un empresari amb bon ingrés (primera trampa: declararació falsa, assiganció errònia i objectiu incomplert) abans de deu anys se'l va vendre pel 70% més (segona i tercera trampa: cobrament en negre i especulació sobre pis protegit)Jo no hi crec massa amb els pisos de proteció de compra...penso millor amb pisos de lloguer de 5 o 10 anys màxim i fora. En definitiva, volia dir que el que ja es fa, fa temps, amb els privats ara ja es pot fer amb els de protecció: escripturar-los pel doble del que valen (qui ho diria!)

Xavier V. Inglada ha dit...

A la pràctica la Generalitat i totes les altres administracions públiques són finançades per entitats bancàries... Tu denunciaries la teva principal font de cash? Mentre les administracions tinguin un nivell tant alt de deute, els ciutadans haurem d'acceptar que aquells qui ens financien els hospitals, les comissaries de policia, les carreteres, els parcs infantils... siguin intocables. I per cert, que n'opines dels bons de la generalitat? Cuirosament les caixes en treuran també una part de benefici he sentit.

Anònim ha dit...

Hola Xavi,

Les administracions haurien de vetllar pel compliment de la legalitat vigent.
Les administracios potser estan endeutades, però l'única obligació que tenen és pagar aquest deute, i no pas baixar-se els pantalons davant dels creditors. I jo crec que això no s'ha d'acceptar.

Pel que fa als bons, a mi em sembla que la comissió del 3% és una barbaritat, però ignoro si és més alta que en altres operacions similars. En tot cas, s'ajusta a la legalitat. Almenys, pel que sabem fins ara.

Salut,
J