Darrerament des de la UE se’ns està venent la idea que la única sortida que tenen els països amb problemes amb el deute sobirà és instal·lar un govern de tecnòcrates. Aquest govern, s’entén que és neutre ideològicament i que està altament capacitat per emprendre les mesures necessàries per treure aquests països de la crisi. I encara més, que no hi ha alternativa.
Aquest discurs està més que tronat. La Grècia clàssica que es va inventar la Democràcia, va haver de lluitar contra aquells que consideraven que era millor un sistema oligàrquic. Entès, evidentment, com el govern dels millors. Aquests darrers, veien com un perill que el poble, de mitjana, menys qualificat i preparat que les elits, agafés les rendes del govern.
Aquest mateix debat es va repetir a principis del segle XX amb la lluita pel sufragi universal. Altra vegada hi va haver discursos apocalíptics sobre les conseqüències que l’accés del “poble” a les institucions podia generar. El que va acabar succeint és que el conjunt de la població es va començar a beneficiar dels fruits del creixement econòmic amb més intensitat, es va construir l’Estat del Benestar i el desenvolupament en sentit ampli va créixer com mai.
Ara ens volen tornar a vendre la idea del govern dels millors, dels tecnòcrates, a l’estil d’un sistema d’oposicions. Perquè el poble és incapaç de governar-se a si mateix.
Hi tornarem a caure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada