dijous, 2 de febrer de 2012

El cinisme de la Marató contra la Pobresa


No hi ha res més desesperançador que la constatació que el cinisme dóna rèdits.

La pobresa és un dels pocs temes que generen unanimitat arreu: tothom convindria que és una lacra social que s’ha d’erradicar.

Però tot plegat és molt paradoxal, perquè la pobresa no és res més que la cara oculta de la desigualtat. I l’única manera d’erradicar la pobresa és reduint les desigualtats. Tot i així, hi ha un gran exèrcit d’ideologies i persones profundament en contra de qualsevol política que tingui com a objectiu una reducció de les desigualtats.

Els organismes internacionals mesuren la pobresa als països desenvolupats comptant el nombre de persones que tenen uns ingressos inferiors al 60% de la renta mediana d’un país. Així que el creixement econòmic per si sol és incapaç d’eliminar la pobresa si no s’altera la distribució de la renda. Si els ingressos de tots els habitants d’un país es multipliquessin per dos, la taxa de pobresa, tal com es calcula, romandria inalterada.

I si per eliminar la pobresa s’han de reduir les desigualtats, per reduir les desigualtats s’ha d’implementar un nou pacte fiscal de caràcter progressiu en què de debò paguin més els que més tenen. No hi ha volta de full. No hi ha alternativa. Són matemàtiques o estadística, si ho preferiu.

El govern de la Generalitat ha eliminat l’Impost de Successions que només havien de pagar els més rics. S’ha mostrat en contra de l’augment dels tipus marginals màxims de l’IRPF que ha aprovat el PP al congrés dels diputats. I està aplicant una política de retallades que afecta amb molta més intensitat a les classes mitjanes i baixes.

Tot i així, TV3 a instàncies del Govern de la Generalitat muntarà una Marató contra la Pobresa.

Aquesta Marató és un atac a la intel•ligència, un atac a la dignitat dels que han caigut a la pobresa, una manipulació emocional a la ciutadania i una iniciativa maquiavèl•lica de molt mal gust.

Però serà un gran èxit. Perquè tothom està en contra de la pobresa. I ens sentirem molt bé i cofois fent gala de la nostra solidaritat.

Lamentablement serà un esforç estèril si el que es vol és eliminar la pobresa.  I serà molt trist perquè s’estarà enganyant als milers de persones de bona fe que participin d’aquesta iniciativa que només està pensada per netejar la cara a un govern que aplica unes polítiques amb uns resultats totalment oposats als objectius que predica als quatre vents.

El circ comença.

5 comentaris:

À ha dit...

Jo també vaig mostrar els meus dubtes sobre les maratons

http://societatzombi.alexresta.com/2011/12/19/els-meus-dubtes-del-model-marato-solidaria/

jordi guilera ha dit...

Hola Àlex,

Jo també n'havia parlat de les maratons nadalenques
http://elcantdelasirena.blogspot.com/2010/12/fins-als-collons-de-la-marato.html

Però en aquest cas és molt més greu. Perquè el govern està aplicant unes mesures que fan augmentar la pobresa que és el que després diuen que pretenen erradicar. Ens prenen per imbècils i no tenen vergonya.

Salut,
J

Anònim ha dit...

S'ha de crear opinió en contra de la marató. Combatre la injusticia, sí. #maratopobresacinisme ?

Anònim ha dit...

Molt encertada aquesta reflexió. Cal constatar que després de molts anys, les maratons de TV3 han acabat fent molt de mal i han desactivat o almenys arraconat les crítiques a aquesta mena de caritat institucionalitzada. La solidaritat és genial quan ve de baix i encara millor quan es transforma en autogestió. Però quan es fa des del poder més que res és maquillatge i alleugerir la mala consciència. Portem massa anys sense dir les coses pel seu nom, perquè queda lleig, per no semblar intolerants o insensibles. Cal recuperar l'orgull de l'esquerra i sobretot, una anàlisi i llenguatge pròpis no contaminats pels tòpics dels mitjans de comunicació capitalistes.
D'altra banda, moltes gràcies per aquest bloc tan valent.

Xavier V. Inglada ha dit...

Jo crec que el que està mal enfocat és el tema, al cap i a la fi els diners aniran a entitats que presten serveis socials. Poster en comptes de parlar de lluita contra la pobresa ho haurien d'haver enfocat com una mena de micromecenatge per a entitats que presten serveis socials a Catalunya, una espècie de Verkami de projectes per ajudar a la gent que més dificultats té degut a la crisi. En fi, veurem quin 'espectacle' preparen per diumenge i acabarem d edonar la nostra opinió.