Avui s'ha sabut que el Banc d’Espanya es farà càrrec al voltant del 80% del capital de CatalunyaCaixa: l’entitat bancària sorgida de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa. Les mateixes fonts diuen que no es rellevaran ni els directius ni els membres del Consell d’Administració d’una entitat quasi nacionalitzada.
La xifra del 80% és la ràtio entre el capital aportat pel FROB i el patrimoni net de l’entitat. Segons les memòries de Catalunya Caixa el patrimoni net de l’entitat a 31-12-2010 era de 2.106 milions d’euros (aquí, pàg. 139). Només 6 mesos abans, el 1-7-2010, el patrimoni net de la nova entitat fusionada era de 2.474 milions d’euros. Sorprenentment, la suma de patrimonis nets de les tres entitats abans de la fusió era de 3.770 milions d’euros (aquí, pàg. 135). Això vol dir que en només 6 mesos s’ha esfumat un 42% del patrimoni net del nou Grup Catalunya Caixa.
Algú ha assumit cap responsabilitat? Com sempre, el contribuent, que sense ser responsable de res ni ser preguntat per res ha de pagar els plats trencats de la mala gestió d’uns directius i la manca de control d’un Consell d’Administració que tots plegats pagarem molt car.
Les darreres setmanes he estat fent un seguiment de l’evolució de Caixa Penedès. I després d'aquesta petita excursió, crec que és hora de tornar a preocupar-se dels temes que tenim a prop de casa. I sobre els que podem arribar a tenir alguna capacitat d’incidència. Lamentablement, a dia d’avui aquells que tenen representació als òrgans de govern de l’entitat prefereixen seguir fent l’orni. La història els posarà al seu lloc.
CatalunyaCaixa ha hagut de ser quasi-nacionalitzada perquè cap inversor privat ha volgut fer-se càrrec de l’entitat. Amb la seva salut financera no pot estranyar a ningú. El Grup BMN té la intenció de buscar inversors privats per satisfer les exigències de capital del Banc d’Espanya. Ho havia de fer abans de finals de mes, però de moment ningú s'hi ha animat. Per ara, el Banc d’Espanya li ha concedit una pròrroga.
Ho aconseguiran? El temps ho dirà, però els balanços de Caixa Penedès no permeten ser gaire optimistes. El patrimoni net de Caixa Penedès ha caigut un 41% des del 31-12-2007 al 31-06-2011. Un deteriorament idèntic al de CatalunyaCaixa.
No hi ha diners per escoles, llars d’infants, hospitals, universitats, polítiques socials, etc. però resulta que en sobren per a rescatar un sistema financer que no aporta res de bo al país. Anem malament i si seguim així anirem pitjor. Ho deia Bertolt Brecht fa més de mig segle i la va clavar.
Els de dalt
es reuneixen en una sala
home del carrer:
abandona tota esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada