dimecres, 11 de maig de 2011

Polítiques de futur

A França els habitatges (de nova construcció i de segona mà) estan certificats segons la seva eficiència energètica. És a dir, se’ls hi posa una nota en funció de la quantitat d’energia que necessiten per climatització, etc. És un sistema semblant al dels electrodomèstics al que ja estem acostumats. Aquí, quan anem a comprar una nevera podem optar per una gama que va de la A a la F. Les més eficients, (A+) són les més cares, però també consumeixen menys, i al llarg de la seva vida útil, surten a compte.

La inversió més important que fan la majoria de famílies al llarg de la seva vida és l’adquisició d’un habitatge. I com a consumidors no disposem d’aquesta informació tant valuosa. El consum d’energia de les llars és una part molt important de les despeses de les famílies. Disposar d’aquesta informació alhora d’adquirir un habitatge de ben segur que condicionaria la decisió del comprador. I encara més, de ben segur que incentivaria al venedor a invertir en millorar l’eficiència energètica de l’habitatge per tal d’obtenir una millor certificació i poder-lo col·locar millor en el mercat.

Visibilitzant l’eficiència energètica dels habitatges, es podria donar un impuls a l’ocupació en un sector de futur, en que hi ha un munt de gent preparada i actualment aturada. I a més a més, estalviaríem en energia (que majoritàriament és importada), de manera que augmentaria la renda disponible de les famílies, el que contribuiria a millorar la seva situació, i també a reactivar l’economia.

Una directiva europea del 2002 obliga a la certificació de tots els habitatges. La normativa espanyola, de moment obliga a la certificació només dels de nova construcció. Les CC.AA. són les competents per desenvolupar i fer complir la normativa. A què espera el govern ZP? A què espera el Govern català?