diumenge, 19 de desembre de 2010

Fins als collons de La Marató

Altra vegada amb la cançoneta de que bons, generosos i solidaris que som els catalans. A veure, està molt bé donar diners per una noble causa, però al capdavall, La Marató es un fet bastant anectdotari. Resulta que cada any paguem milers de milions d’euros d’impostos amb els quals financem escoles, hospitals, recerca, pensions, etc. Això és el que ens defineix com una societat solidària, civilitzada i de benestar. Aquesta solidaritat obligada, per mi, és la veritable solidaritat. Volem ser solidaris i treure pit de lo bons que som? Augmentem la pressió fiscal i perseguim el frau: des dels Carulla, fins als pintors, paletes, l’hosteleria i la murrieria de tots plegats (allò de, amb IVA o sense?).

Però, és clar que potser és més còmode evadir tot el que es pot durant l’any, malparlar dels impostos, demanar rebaixes impositives constants, donar quatre xavos per La Marató i poder dir: ei! que jo sóc guai, col•laboro amb La Marató.

Avui potser semblarà que vivim en un petit gran país, però jo diria que més aviat vivim en un país de merda.

i com deia aquell: algú ho havia de dir!



1 comentari:

Carles ha dit...

Jo fa anys q no segueixo la Marató, però abans la seva feina no era només recaptar fons, sinó també donar a conéixer una malaltia i els problemes q té el seu tractament o investigació. Crec q la part divulgativa és la q més valor té.

Si fóssim una "societat solidària, civilitzada i de benestar" La Marató no seria res més q un reportatge tipus 60 minuts o caçadors de bolets. Mentrestant, el format actual és millor q res.

Salut.