dimecres, 17 de març de 2010

El mite de la caverna: del territori a l'individu

Un dels temes que aixequen més interès, i també un dels que ha concentrat bona part dels esforços dels diferents governs de l’Estat Espanyol és el de la cohesió territorial entre les diferents CC.AA. Des d’una posició, es considera injusta una elevada desigualtat de PIBpc entre CC.AA.; des de l’altra es consideren injustes les transferències de renda entre CC.AA.

Els arguments des d’ambdues bandes de la trinxera són coneguts i no val la pena estendre-s’hi. El que sí que és interessant, però, és que ambdues visions coincideixen en considerar que el PIBpc és una bona mesura del grau de benestar d’una societat. Això explica que totes les CC.AA. lluitin per maximitzar (minimitzar) els guanys (pèrdues) derivats de les transferències interregionals de renda. I tot això amb la pretesa intenció de millorar el grau de benestar de la ciutadania.

Tot plegat porta a les polítiques públiques a un enfocament incorrecte i sense sentit. Si l’objectiu últim d’aquestes polítiques és millorar el benestar de la població i reduir les diferències de renda dels seus habitants, aquestes polítiques haurien d’anar orientades a augmentar la cohesió social (entre persones) i deixar de banda la territorial.

En aquest quadre hi podeu veure l’evolució de les desigualtats econòmiques a Espanya des del 1973 al 2003. En destaquen tres aspectes. El primer fa referència a la reducció important de les desigualtats durant aquests trenta anys. El segon, indica que la majoria de les desigualtats registrades s’expliquen per la dispersió de renda dins de cada CC.AA. (al voltant del 90%), i que les diferències entre regions tan sols poden explicar el 10% restant. El tercer aspecte a destacar és que la majoria de la reducció de les desigualtats és atribuïble al component intra-grup. Un punt addicional faria referència al fet que una ulterior reducció de les desigualtats (que va de la mà d’un augment del benestar) només es podria assolir a través de l’aplicació de polítiques redistributives a l’interior de cada CC.AA.


El corol•lari de tot plegat, al meu entendre, és que si volem viure en una societat socialment justa i equilibrada, hauríem de deixar enrere els debats territorials, que tenen l’estranya virtut d’aixecar ampolles i no solucionar res; i focalitzar el nostre interès en la redistribució personal de la renda.

1 comentari:

Albert Vidal i Raventós ha dit...

No acabo de veure per quin motiu hem d'abandonar un debat per l'altre. Es tracta de factors de naturalesa diferent, amb solucions independents entre sí. Tu mateix demostres que el tranvàs de PIB entre CCAA té efectes significatius.

Salut!