dimarts, 10 de febrer de 2009

PIGS


La deflació ha passat de ser un record distant a un perill més o menys imminent a un gran nombre de països. A Espanya, però, el risc de deflació és més elevat que a la resta de l’eurozona perquè des de la introducció de l’euro, la inflació espanyola ha crescut més que a l’eurozona. Concretament des del 1999, la inflació espanyola ha crescut un 2,2% anual mentre que a la resta de l’eurozona ho ha fet a l’1,3%, un diferencial de l’1% anual que ha fet que en els darrers 9 anys la inflació espanyola hagi crescut un 12% més que a la zona euro. Això ha fet que els productes espanyols hagin perdut un 12% de competitivitat respecte als de l’eurozona (aquest diferencial encara seria superior si es fes la comparació amb França o Alemanya).

D’alguna manera es podria dir que els excessos inflacionistes d’Espanya des del 1999 ens empenyen ara a la deflació. Així que contràriament al que deia en aquest post, la inflació si que seria un problema important ja que la inflació acumulada en el passat ens empenyeria a la deflació en el futur més immediat. I la deflació és molt perjudicial. Però això només és cert parcialment. És a dir, és cert si un país ha perdut la sobirania de la seva política monetària i més concretament, el poder de fixar el tipus de canvi de la seva moneda respecte a les altres.

Per recuperar la competitivitat d’una economia hi ha tres opcions:

1.- Assolir guanys de productivitat, aquesta és la millor opció, i és la única opció a llarg termini, però requereix el seu temps i com deia Keynes:

But this long run is a misleading guide to current affairs. In the long run we are all dead. Economists set themselves too easy, too useless a task if in tempestuous seasons they can only tell us that when the storm is long past the ocean is flat again.

2.- Recuperar el diferencial d’inflació amb l’eurozona i eixugar aquest 12% acumulat. Això ens abocaria a la via deflacionaria i per tant, seria la pitjor opció.

3.- Devaluar la moneda. Això implicaria sortir de la zona euro i viure durant un temps indeterminat amb una moneda pròpia (una nova pesseta). La devaluació implicaria un empobriment immediat respecte a l’exterior, però permetria que els productes espanyols guanyessin competitivitat, augmentessin les exportacions, s’encarissin i es reduïssin les importacions i a través del sector exterior augmentés la creació d’ocupació, el consum, la inversió, la creació d’ocupació... Evidentment, també hi hauria els efectes negatius de tenir una moneda dèbil en un marc on els moviments de capitals estan totalment liberalitzats, el que faria a Espanya molt vulnerable davant dels moviments especulatius. Ara bé, tampoc es pot obviar el fet que continuar amb l’euro, amb la manca de confiança en que els PIGS (Porcs en anglès, nom despectiu amb què s’engloba als països més endarrerits de l’eurozona: Potugal, Italy, Greece i Spain)poguessin imposar un ajust deflacionari intern segurament també podria generar tormentes monetàries.

Continuarà...

4 comentaris:

Marc ha dit...

Bones Jordi,

una pregunta: Creus que Espanya sortirà (o la faran sortir) de l'EURO?
Es que és una cosa que començo a sentir força.

Merci!

Jordi ha dit...

No tant sols crec que sortirà, sinó que crec que com més aviat surti millor. En parlaré al proper post. És clar però, que un dels trets més coneguts de la nostra professió, és la capacitat d'equivocar-se.

Salut,

Anònim ha dit...

A nivell legal no és una cosa que és pugui fer en dos dies això de sortir-se de l'Euro. Hi ha tractats internacionals vigents, directament aplicables...

Una altra cosa que no té res a veure amb la primera, em sembla recordar que el Rodrigo Rato va modificar la forma de càlcul de l'IPC, com afecta això als indicadors que feu servir els i les economistes?

Bernat

jordi guilera ha dit...

Hola Bernat,

És evident que una moneda única és un lligam MOLT més fort que no pas un tipsus de canvi fix estàndard. Per tant és evident que sortir de l'euro tindria uns costos molt més elevats que en altres circumstàncies. Les dificultats legals segur que són molt grans. I això no fa més que agreujar la situació si finalment s'hagués d'optar per aquesta solució.

Pel que fa a l'IPC diria que els canvis en el càlcul de l'índex, que es van intruduïr per homogeneitzar-lo a escala europea, va afectar a la dada concreta d'aquell any en concret (amb la nova metodologia l'IPC espanyol d'aquell any va ser menor que amb l'antic, el que va permetre al govern penjar-se una medalla). Però això no afecta a la tendència crònica espanyola de tenir un IPC superior al de la UE.
Però desconec els detalls concrets de la reforma de l'IPC

Salut,