Crec fermament, que els partits polítics haurien d’estar finançats exclusivament amb fons públics. Així s’evitaria que quan guanyessin les eleccions haguessin de començar a pagar favors que ben poc tenen a veure amb l’interès general.
Dit això, ja que les donacions privades existeixen, el mínim seria demanar que aquestes fossin públiques i transparents. Almenys hi hauria algun tipus de control públic sobre les decisions que prenen els diferents governs. Això al nostre país no passa, tot i la constant retòrica que hi ha sobre la necessitat de reformar el sistema de finançament dels partits polítics.
Avui m’he ensopegat amb aquesta web, que detalla minuciosament l’origen dels fons i la forma com s’han gastat els mateixos dels diferents candidats a la presidència dels Estats Units. Aquest país, que tant poc m’agrada en tants sentits, encara ens pot oferir algunes lliçons de transparència i democràcia. Encara que la forma com es financen no em desperti gens d’entusiasme pot ajudar a entendre perquè prenen determinades decisions polítiques un cop han arribat al poder. I també hauria de desinflar les expectatives de canvi de l’Obama en vista dels seus principals contribuents.
Salut,
2 comentaris:
A La Vanguardia en parlen --> http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20081106/53574398410.html
Si, però en Pere-Oriol Costa les llegeix de forma molt interessada. Una lectura ràpida de les donacions indica que els 20 contribuents més importants han donat quasi 10 milions de $ a l'obama i menys de 3 al McCain. I la quota dels 20 donants més importants representen un 1,5 i un 0,8% del total de les donacions per l'obama i en McCain respectivament. Així que jo diria que els grans lobbies han apostat per l'Obama i que això que ha començat el mandat lliure d'hipoteques és senzillament fals.
Salut,
Publica un comentari a l'entrada