dilluns, 24 de novembre del 2008

Llarga vida a Gordon Brown


Ja fou el primer líder mundial a proposar una alternativa sòlida al nefast pla Paulson d’Estats Units de donar diners als bancs a canvi d’actius tòxics, és a dir, a canvi de res. L’alternativa consistia a nacionalitzar els bancs amb problemes i assumir-ne la gestió.

Ara ha sortit amb unes mesures fiscals per tal de sortir de la crisi realment interessants. Les rebaixes d’impostos tenen l’efecte de reactivar l’economia perquè posen en disposició dels individus un nombre major de recursos que poden dedicar al consum[1]. Normalment, baixar els impostos és una política titllada de dretes, però això és necessàriament així?

En Brown ha decidit baixar un 2,5% l’IVA (del 17,5 al 15%) i compensar-ho en part amb l’augment de la taxa marginal de l’IRPF (la que paguen els més rics) del 40 al 45%. Així que per una banda baixa l’IVA, un impost indirecte que afecta especialment a les classes populars que són les que dediquen una proporció de la seva renta més elevada al consum. I per l’altra, augmenta els impostos directes que han de pagar els més rics. Dit d’una altra manera, una baixada d’impostos que tindrà un efecte positiu sobretot pels més pobres, i que a més a més té la virtut d’impulsar el consum[2] que és el que convé a l’economia.

I el que és més important, el que podria ser un inici (potser sóc massa optimista) de reducció d’impostos indirectes[3] (regressius) i augment dels directes (progressius) posant fi a la trajectòria seguida els últims 30 anys. Perquè redistribuir rendes a través de la despesa pública és imprescindible, però fer-ho des dels ingressos públics és igualment imprescindible i a la vegada molt més senzill.


[1] Sempre que no se’ls guardin per prevenir-se d’un futur incert i difícil. Motiu pel que augmentar la despesa pública té un efecte més clar que reduir els impostos sobre la demanda agregada

[2] Els beneficiaris d’aquesta reducció d’impostos només se’n podran beneficiar consumint més i així no hi haurà el perill que es guardin els diners, amb el que l’efecte net d’una reducció d’impostos per impulsar el consum podria quedar amb res (vegis el xec Zapatero).

[3] Tot i que això requeriria una acció concertada de tot Europa, perquè el tipus mínim de l’IVA a què obliga la UE és del 15%. I la Merkel i en Sarkozy ja han dit que les seves polítiques no van en aquesta direcció.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com sempre, amb els perdedors
http://74.125.43.113/translate_c?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20081129/53588943288/la-crisis-no-salva-a-brown-gordon-brown-partido-laborista-david-cameron-the-guardian-reino-unido-lon.html

Anònim ha dit...

Link massa llarg. Notícia (La Vanguardia, 29/11):

El Partit Conservador torna a tenir 15 punts d'avantatge sobre el Partit Laborista en la intenció de vot dels ciutadans britànics, segons una enquesta que publica avui el diari 'The Guardian'.

El sondeig es va realitzar després que el Govern laborista del primer ministre, Gordon Brown, va anunciar el dilluns un nou pla per a reactivar l'economia britànica, que està al límit de la recessió.

... (les mesures q tu comentes)...

Segons l'enquesta, si les eleccions es celebraran avui al Regne Unit, els conservadors que lidera David Cameron obtindrien un 45% dels vots i els laboristes de Brown un 30%, amb els liberal-demòcrates en tercer lloc, amb un 18% .

Anònim ha dit...

Volem més cants de la sirena!