diumenge, 17 de juliol del 2011

L'escàndol de Caixa Penedès (VI)


Finalment ens queda la Comissió de Control. Les funcions d’aquesta comissió són:

a) Supervisar la gestión del consejo de administración, velando por la adecuación de sus acuerdos a las directrices y las resoluciones de la asamblea general y a los fines propios de la Caja.
b) Vigilar el funcionamiento y la tarea desarrollada por los órganos de intervención de la Caja.
c) Conocer los informes de auditoría externa y las recomendaciones que formulan los auditores.
d) Revisar el Balance y la Cuenta de Resultados de cada ejercicio anual y formular las observaciones que considera adecuados.
e) Elevar a la asamblea general información de su actuación, cuando menos, una vez al año.
f) Requerir del presidente la convocatoria de la asamblea general con carácter extraordinario cuando lo considera conveniente.
g) Controlar los procesos electorales para la composición de la asamblea y del consejo de administración, junto con el Departamento de Economía y Finanzas de la Generalitat de Catalunya.
h) Conocer y dar su opinión sobre los informes de la comisión delegada de obras sociales.
i) Proponer al Departamento de Economía y Finanzas la suspensión de los acuerdos del consejo de administración en el supuesto de que éstos vulneren las disposiciones vigentes.
j) Ejercer las funciones que la legislación atribuya a los comités de auditoría y concretamente:
I.- Proponer al consejo de administración, para someterlo a la asamblea general de la Caja, el nombramiento de los auditores de cuentas externos.
II.- Supervisar los servicios de la auditoría interna de la Caja.
III.- Relacionarse con los auditores externos para recibir información sobre aquellas cuestiones que puedan poner en riesgo la independencia de éstos y cualquiera otra cuestión relacionada con el proceso de desarrollo de la auditoría de cuentas, así como aquellas otras comunicaciones previstas en la legislación de auditoría de cuentas y en las
normas técnicas de auditoría.
k) Las otras que le atribuyen los Estatutos
Font: Informe del gobierno corporativo

Formen part de la Comissió de Control: Adrià Marquilles Bernaus, Celia Mascaro Gras, Pere Paune Olive, Josep Just Quer, Joaquim Mach Aicart i Wifredo Vilaldach Garcia.
A la vista dels esdeveniments queda clar queda clar que de control, molt poc. De fet la podríem rebatejar com la Comissió del descontrol, que s’ajustaria bastant millor a la feina desenvolupard per aquesta comissió.

Però algun d’aquests membres no tant sols no demostren cap tipus d’arrepentiment per la pèssima tasca que han desenvolupat a Caixa Penedès sinó que encara es veuen amb la legitimitat moral suficient per anar donant lliçons de com s’hauria de regular el sistema financer.

És el cas, per exemple, d’en Quim Mach Aicart, qui fa pocs dies difonia per les xarxes socials la idea que els governs no haurien de legislar per controlar els Bancs. Posteriorment va esborrar el seu rastre.

Senyor Mach, vostè forma part del Consell d’Administració de Caixa Penedès i de la Comissió del Descontrol, sota les quals Caixa Penedès se n’ha anat a n’orris. Sota el seu mandat ha quedat palesa la incapacitat de Caixa Penedès per autorregular-se. I això no és una cosa del sistema, de la mala sort ni de la crisi econòmica global. Això s’ha degut a la mala gestió dels directius de l’entitat, avalada i encoratjada (a través d’ascensos i generoses remuneracions) pel Consell d’Administració de Caixa Penedès. Tot i així el Sr. Mach es mostra en contra que el govern legisli per regular l’activitat Bancària. Però quin és el seu objectiu al Consell d’Administració de Caixa Penedès, arrossegar el país als nivells de renda de Ruanda?

En definitiva, els membres del Consell d’Administració de Caixa Penedès han fet un servei impagable al conjunt del Penedès i del País. Mai oblidarem als 17 magnífics.

dimecres, 6 de juliol del 2011

L’escàndol de Caixa Penedès (V)


La Comissió de retribucions té les següents funcions:
La función de la Comisión de retribuciones consiste en informar al Consejo de Administración o a su Comisión Ejecutiva Delegada sobre la política general de retribuciones e incentivos para los miembros del Consejo de Administración y personal directivo y velar por la observancia de la mencionada política.

Aquí és on l’escàndol esdevé majúscul. Aquí és on es decideix la política de retribucions del personal clau (els màxims executius) de Caixa Penedès. Aquí és on es va decidir que aquests dirigents s’emportin 2,15 Milions d’€ per cap de mitjana. Aquí és on es veu més clarament la manca d’ètica i moral dels membres del Consell d’Administració. Aquí és on es posa de manifest com se’n foten de tots nosaltres.
Quan va esclatar la Gran Recessió, molts diaris van encapçalar les seves publicacions amb el titular The party is over (la festa s’ha acabat), però queda clar que si bé la festa s’ha acabat per a la gran majoria: abocats a una situació d’atur crònica, en perill de desnonament, de caiguda en la marginaliat, de depressió, etc. N’hi ha d’altres que continuen ballant desenfrenadament al ritme dels feixos de bitllets que els hi cauen a sobre.
Formen part d’aquesta comissió en Josep Colomer i Ràfols, l’Albert Vancells i Nogué i en Magí Casulleres i Canela. Si algun dia ens els trobem pel carrer els hi podríem preguntar per què han remunerat tant generosament als directius que han portat Caixa Penedès a la ruïna. A mi se m’escapa.
No és casual que en aquesta comissió no hi hagi cap representant dels treballadors, que han estat els únics que s’han manifestat en contra de la política retributiva dels màxims directius de Caixa Penedès (aquí i aquí). De fet la opacitat en aquesta matèria és total.
En aquest sentit, val la pena assenyalar que l’Estat Espanyol ha estat un dels darrers estats membres a aprovar la Directiva europea 2010/76 que tracta, entre altres, de la política de remuneracions en el sector bancari. Es tracta bàsicament d’un manual de bones pràctiques bancàries. La podeu consultar aquí. Ens interessa especialment el punt 12:
En cuanto a las entidades que se benefician de una intervención pública excepcional, debe concederse prioridad a la creación de su base de capital y a la recuperación de la asistencia del contribuyente. Todo pago de remuneración variable debe reflejar estas prioridades.


És a dir, que la part variable de les remuneracions dels directius s’hauria d’eliminar fins que es tornessin tots els fons públics rebuts, en aquest cas, a través del FROB. La manca de transparència a Caixa Penedès és tant gran que les remuneracions dels directius només les coneixen els membres de la comissió de retribucions. Ni tant sols els membres del Consell d’Administració disposen d’aquesta informació essencial. No es coneix, per tant, la part fixa i la variable d’aquestes remuneracions. Tampoc es coneixen les remuneracions de cadascun dels directius de forma individual. Aquest fet és totalment irregular. Com es pot entendre que els membres del Consell d’Administració de qualsevol entitat, ni tant sols coneguin les remuneracions dels directius de l’entitat que administren? Doncs així funciona Caixa Penedès i així ha acabat.
El fet és que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aprovat les remuneracions de l’staff directiu de Caixa Penedès. Les haurien aprovat també si la directiva europea 2010/76 hagués estat vigent? És casual que l'ex-director general de l'entitat (Ricard Pagès) presentés la dimissió a l'assemblea general tot just tres dies abans que l'Estat Espanyol aprovés la directiva europea 2010/76?
Tot plegat s’entén massa bé. Però fora bo veure com ho justifiquen en Josep Colomer i Ràfols, l’Albert Vancells i Nogué i en Magí Casulleres i Canela.

L'escàndol de Caixa Penedès (IV)


Dins del Consell d’Administració de Caixa Penedès hi ha també diferents comissions encarregades de diferents assumptes. La comissió executiva, la comissió d’inversions, la comissió de retribucions i la comissió de control.
La comissió exectutiva s’encarrega bàsicament de dur a terme (executar) les decisions que s’acorden al Consell d’Administració i de preparar els comptes anuals de l’entitat.
Formen part de la Comissió executiva en Josep Colomer Ràfols, Magí Casulleras Canela, Pedro Ríos Romero, Carlos Baiget Haro, Joan Santó Cots i Albert Vancells Noguer.
La Comissió d’Inversions té les següents funcions:
La función de la comisión de inversiones consiste en informar al Consejo de Administración o a su Comisión Ejecutiva sobre las inversiones y desinversiones de carácter estratégico y estable que efectúe la Caja, ya sea directamente o a través de entidades de su mismo grupo, así como sobre la viabilidad financiera de las citadas inversiones y su adecuación a los presupuestos y planes estratégicos de la Entidad.
Font: Informe del gobierno corporativo

És a dir, durant l’època del boom econòmic (fins al 2008) aquesta comissió hauria hagut d’informar de les inversions estratègiques de Caixa Penedès durant aquella època. Per exemple, la inversió desenfrenada en el sector de la construcció. Retrospectivament està clar que la visió estratègica dels membres d’aquesta comissió va ser totalment lamentable.
En els darrers anys, està més aviat concentrada en els processos de desinversió que ha hagut d’efectuar Caixa Penedès per re-equilibrar els balanços. És a dir, la venda de participacions accionarials en diferents empreses.

Només l’any 2010 s’han venut la totalitat d’accions d’Abertis S.A. per 78 Milions d’€; han tret 159 Milions d’€ de la venda d’accions de Caixa Penedès d’Assegurances i Reassegurances S.A., de la qual en conserven el 50% del capital social. I 14 Milions d’€ de la venda de Caixa Penedès Pensiones Entidad Gestora de Fondos de Pensiones S.A., de la qual conserven també el 50% del capital social. Només aquestes tres vendes han reportat uns ingressos extraordinaris de 251 Milions d’€. (Ho podeu consultar aquí, pàg. 44)

Per veure la situació lamentable en què es troba Caixa Penedès només cal veure que l’any 2010 van obtenir 27 Milions d’€ de Beneficis. Però sense els ingressos extraordinaris derivats de la venda de les seves participacions accionarials el resultat hauria estat de -223 Milions d’€.

Tot i així quan es llegeixen els resultats de Caixa Penedès a la premsa sempre parlen de guanys, beneficis i el món de les meravelles. De qui coi mengen els periodistes d'aquest país?

Formen part de la Comissió d’Inversions en Josep Colomer i Ràfols, Magí Casulleres Canela i Albert Vancells Noguer.

L'escàndol de Caixa Penedès (III)


En el darrer post parlava de les funcions de l’Assemblea General de Caixa Penedès. Una d’aquestes funcions consisteix a elegir els membres del Consell d’Administració de l’entitat.
Cadascun dels quatre grups (impositors, entitats culturals, corporacions municipals i treballadors) elegeixen els seus representants al Consell d’Administració. El Consell d’Administració l’any 2010 constava de 17 membres, guardant la mateixa proporcionalitat entre grups que a l’Assemblea General (40%, 30%, 20% i 10%).
El Consell d’Administració s’ha de reunir com a mínim cada dos mesos. L’any 2010 es va reunir en 10 ocasions. Els membres del Consell d’Administració no cobren sous però si que cobren dietes. En aquest arxiu hi podeu veure el que han cobrat en dietes alguns dels membres del Consell d’Administració al llarg dels darrers anys.
Aquestes són algunes de les funcions del Consell d’Administració (les podeu consultar totes aquí):
1. Vigilar la observancia fiel de los Estatutos, y proponer a la asamblea general la aprobación de los reglamentos necesarios para su aplicación; así como proponer, en su caso, las modificaciones que crea convenientes.
2. Ejecutar y hacer ejecutar los acuerdos de la asamblea general.
(…)
7. Aprobar y modificar la plantilla de empleados, crear y suprimir cargos, fijar sus facultades y atribuciones, y señalar los sueldos, según lo exija y permita la marcha y situación de la Caja, y resolver cualquier otro tema relacionado con el personal.
(…)
11. Elevar a la asamblea general la Memoria, el Balance Anual, la Cuenta de Resultados y la propuesta de la aplicación de los excedentes a los fines propios de la Caja, para su aprobación si procede.
(…)
16. Delegar funciones en la comisión ejecutiva o al director general, salvo las que no sean legalmente delegables, con los límites especificados en estos Estatutos. (...)
Font: Informe del gobierno corporativo

El punt 16 és força important. L’any 1991 es va procedir a una modificació d’estatuts de l’entitat que va ampliar de forma important les competències i atribucions del Director General i per tant el seu marge de maniobra.
Tot i així el punt que aquí ens interessa més és el nº7. El Consell d’Administració decideix la política salarial de l’entitat i, per tant, les retribucions que perceben els màxims directius (el personal clau) de Caixa Penedès.
És important llegir textualment el que diu el punt 7: señalar los sueldos, según lo exija y permita la marcha y situación de la Caja. Caixa Penedès està essent rescatada amb fons públics. Així que podríem convenir que ni la marcha ni la situación de la Caixa és bona. Però això no ha impedit que els màxims directius continuessin cobrant els seus salaris de sempre. No sóc expert en dret, però a mi em sembla que aquí hi podria haver indicis de delicte per la violació que haurien pogut fer els membres del Consell d’Administració dels estatuts de Caixa Penedès.

Del punt 7 també se’n desprèn que la política d’ascensos també és competència del Consell d’Administració.
Arribats aquí ens podríem preguntar:
1.- Quines raons han portat al Consell d’Administració de Caixa Penedès a retribuir de forma tant generosa als màxims directius de Caixa Penedès?
2.- Per què han premiat amb ascensos als màxims directius de Caixa Penedès?
3.- Com poden justificar aquestes decisions tenint en compte la nefasta gestió que han fet aquests directius que ha empès Caixa Penedès a la ruïna?
Aquestes són preguntes que haurien de respondre els 17 membres del Consell d’Administració. Estaven tots d’acord amb aquestes decisions? Només els representants dels treballadors s'han manifestat pública i repetidament en contra d'aquestes decisions. Què han fet la resta de Consellers. Lamentablement no en sabem res perquè la opacitat i la manca de transparència al voltant de Caixa Penedès són absolutes.
El que queda clar, és que els membres del Consell d’Administració no estan entre els màxims beneficiaris (dietes a banda) de l’orgia de guanys privats que han brollat de Caixa Penedès. Però si que són els màxims responsables que aquesta situació s’hagi produït. Per dignitat i responsabilitat haurien de tirar enrere algunes de les decisions que han pres en matèria de retribucions. Haurien de destituir als màxims directius de Caixa Penedès. Haurien de demanar perdó per no haver exercit les seves funcions de forma honorable. Haurien de renunciar al que han cobrat per dietes aquests darrers anys. I finalment, haurien de presentar la dimissió irrevocable a l’Assemblea General de Caixa Penedès.

En aquest quadre s’hi poden veure els membres del Consell d’Administració.

L'escàndol de Caixa Penedès (II)

Arrel del darrer post pot ser que us pregunteu com s’ho han fet els directius de Caixa Penedès per evitar carregar amb la culpa derivada de la seva mala gestió. També costa entendre com han aconseguit no només mantenir el seus ingressos i el seu càrrec sinó també ascensos dins l’estructura directiva de Caixa Penedès.
Doncs bé, per entendre aquest despropòsit, val la pena entendre com funciona Caixa Penedès. L’òrgan suprem de govern de les Caixes és l’Assemblea General. Entre altres funcions té (aquí les podeu veure totes):

1.- Nombrar y revocar los vocales del consejo de administración y los miembros de la comisión de control.
2.- Apreciar las causas de separación y de revocación de los miembros de los órganos de gobierno antes del cumplimiento de su mandato.
(..)
7.- Aprobar la gestión del consejo de administración, la Memoria, el Balance Anual y la Cuenta de Resultados, así como la aplicación de los resultados a los fines propios de la Caja.
(…)
9.- Confirmar el nombramiento del director general, a propuesta del consejo de administración.
Font: Informe del gobierno corporativo
L’Assemblea General de Caixa Penedès consta de 100 membres, que s’anomenen Consellers Generals. Un 40% dels mateixos procedeixen dels Impositors de la entitat (els clients, la gent que hi té dipòsits), un 30% procedeixen d’entitats culturals, lúdiques, econòmiques i professionals, un 20% procedeixen de les Corporacions Municipals (Ajuntaments i Consells Comarcals) i el 10% restant són treballadors de Caixa Penedès.
En aquest enllaç podeu veure qui són els Consellers Generals de Caixa Penedès.
L’Assemblea General, tot i així, no segueix el dia a dia de l’entitat. L’any 2010, per exemple es va reunir en 4 ocasions, una amb caràcter ordinari i tres amb caràcter extraordinari. I bàsicament, es dedica a aprovar les decisions que pren el Consell d’Administració. I aquí radica part del problema. Els Consellers Generals, membres de l’òrgan suprem de govern de l’entitat tenen la potestat d’oposar-se a aprovar els comptes de l’entitat, revocar els membres del Consell d’Administració i negar-se a elegir com a Director General al candidat proposat pel Consell d’Administració.
Però no han fet res. Han romàs passius i han permès que la orgia econòmica de què parlava en el post anterior continués de forma desenfrenada. I això els converteix en còmplices de la situació indigne en què es troba l’entitat.

L'escàndol de Caixa Penedès (I)

 El Moviment del 15M, de l’#acampadabcn, de l’#acampadasol... té la virtut de tornar a despertar el sentiment d’indignació de la població davant d’alguns fets i actuacions inacceptables que s’han anat succeint darrerament.
Han passat coses molt greus, coses que han beneficiat a una minoria i que han deixat al conjunt de la societat amb un país immers en una crisi de conseqüències dramàtiques.
Aquesta crisi no ha arribat casualment. Té uns culpables. Amb noms i cognoms. N’hi ha molts. I haurien de començar a pagar per haver‐nos arrossegat al llot on ens trobem. A vegades es fa difícil convertir aquest sentiment d’indignació en propostes concretes, sobretot a nivell local. I en altres ocasions, no.
Les caixes de l'Estat Espanyol, per exemple, se n’han anat a n’orris per la mala gestió dels seus directius. Ara mateix, tots els contribuents hem de pagar amb els nostres impostos el rescat d’aquestes entitats financeres a través del FROB. Però mentrestant, ningú ha assumit cap responsabilitat i els directius continuen cobrant els seus salaris i bonus estratosfèrics.
A Vilafranca del Penedès hi teníem la seu social de Caixa Penedès. Tot un exemple de mala gestió combinada amb l’enriquiment dels seus directius.
Caixa Penedès ha estat l’entitat econòmica més potent del Penedès al llarg del darrer segle. Genera centenars de llocs de treball, molts d’ells qualificats. Tenia una obra social amb una notable presència territorial. Tenia la seu social a Vilafranca del Penedès. I pagava impostos a Catalunya. Però la mala gestió dels seus directius ha fet que s’acabi fusionant amb altres caixes per formar un nou Banc, el Mare Nostrum, amb seu a Madrid. Tot un eufemisme que fa referència a la privatització de Caixa Penedès, per més oprobi, subvencionada amb fons públics a través del FROB.
Vilafranca del Penedès tenia fins fa poc la seu social de la tercera Caixa Catalana. Un fet transcendental per la fortalesa econòmica de Vilafranca i del Penedès. Un factor estratègic clau per al desenvolupament econòmic de la comarca. Però una pèssima gestió dels directius de l’entitat ha fet que Vilafranca i el Penedès perdin la capitalitat i qualsevol capacitat d’influència sobre Caixa Penedès.
Tot i així, els màxims directius de l’entitat no només no han assumit cap responsabilitat per la seva mala gestió, sinó que a més a més s’han enriquit de forma indecent. Aquí hi podeu veure els ingressos que s’han embutxacat els màxims directius de l’entitat els darrers sis anys.
Aquests 14 directius els podeu consultar aquí.
Resumint, només en cinc anys, i com a premi per haver portat Caixa Penedès a la ruïna, els directius d’aquesta entitat s’han embutxacat de mitjana 2,15 milions d’euros per cap.
Però l’avarícia no té límits. En l’Assemblea General del mes de Maig d’enguany, es va aprovar la promoció d’alguns d’aquests directius. Josep Colomer, antic President passarà a ser-ne el President d’Honor. Ricard Pagès, que n’era el Director General passarà a ser el President. Joan Caelles, fins fa poc Director General Adjunt passarà a ser el nou Director General, Manuel Troyano serà el nou Director General Adjunt, etc.
Com es pot entendre que aquells que han enfonsat el vaixell siguin els encarregats de capitanejar-lo altra vegada?
La indignació que genera aquesta orgia privada no va dirigida ni contra Caixa Penedès i encara menys contra els seus treballadors, sinó contra el mal govern de l’entitat i les immorals retribucions dels seus directius.
La cultura de la impunitat s’ha d’acabar. S’ha de fer net. En primer lloc, perquè els mals comportaments han de ser penalitzats i no premiats com fins ara. En segon lloc, és important deixar clar de cara al futur que aquí s’assumeixen responsabilitats i que s’ha acabat amb la privatització de beneficis i la socialització de les pèrdues que ens ha portat al llindar de l’abisme on ens trobem.
Aquestes demandes no són un capritx irresponsable. Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia, ha manifestat en repetides ocasions la necessitat que els Banquers que han tingut un mal comportament assumeixin les seves responsabilitats, fins i tot les de caràcter penal que acabin amb penes de presó (en anglès i castellà). Si aquests mals comportaments no es castiguen, el missatge que es dóna als directius de la Banca és clar i nítid: si feu bé la vostra feina guanyareu molts diners, i si la feu malament, en guanyareu més. I si el missatge és clar, l’impacte sobre el conjunt de la població és temible perquè obre les portes de bat a bat a una nova crisi financera i econòmica amb unes conseqüències socials dramàtiques.

Continuem callant i avalem aquest escàndol o fem una acte de dignitat col·lectiva?
Aquesta pregunta va dirigida al conjunt de la ciutadania, partits polítics, organitzacions patronals i sindicals, entitats culturals, etc. però sobretot a la premsa local, que porta anys fent un paper ben galdós en aquest tema. Caixa Penedès és al Penedès el que la Monarquia al Regne d’Espanya: una institució intocable. Però a diferència de l’Estat Espanyol aquí no cal que segrestin cap publicació (com el Jueves) perquè no hi ha cap mitjà que tingui el que s’ha de tenir per publicar el que s’hauria de publicar. I això no és res més que professionalitat.
Però no és massa tard si hi ha voluntat. I entre tots potser encara podem fer justícia.