L'útim adéu al Joan Andreu

Tanquem aquest any 2014 amb una notícia molt trista. Ens ha deixat el Joan Andreu, mestre de l’Escola Estalella i Graells. El Joan Andreu ha estat el mestre de la meva vida. El Gran mestre. No només per mi, a Vilafranca hi té centenars de fans entre els nens i nenes i homes i dones que han passat per la seva aula tots aquests anys. 

Em vas marcar profundament, recordo les teves classes com uns moments de gran felicitat i emoció. Hi vaig aprendre molt. Tenies un nosequè especial per despertar la nostra curiositat, ganes de saber més i de trobar respostes. I tot això en la matèria més impopular de totes, les mates. I a més, eres proper, divertit... eres únic.

Estic en deute amb tu. Per tot el que em vas donar. Per això, des del primer dia que vaig començar a treballar en la meva tesi sabia que te la volia dedicar a tu. Hauria pogut omplir pàgines glosant-te, però va quedar així:

During this large period of intellectual training I had a lot of different teachers. Some of them really made a difference, turning my studies into a pleasant activity. I would like to thank specially the best teacher I ever had. Joan Andreu taught me maths in Estalella i Graells when I was around 12 years old. With him I began to be fascinated about looking inside the black boxes of life. He inculcated me the passion for knowledge, a persistent desire to discover how numbers work and a permanent will to turn mysteries into rationally understandable phenomena. And all that in a healthy environment with my classmates, fighting together to advance in the hurdles race of learning.

Des que vaig deixar l’escola he pensat sovint amb tu, amb una gran nostàlgia, per l'empremta que vas deixar en mi. Sempre amb els ulls envidriats de l’emoció. Avui, ja entre un mar de llàgrimes que no em deixen escriure el que voldria. Moltes gràcies Joan! Encara que te’n vagis, sempre estaràs entre nosaltres. Perquè has deixat un record inesborrable. 

I una abraçada a familiars i amics en aquests moments tant difícils.

Caixa Penedès, el judici als directius i la boira.

Després de mesos d’espera, aquesta setmana ha començat el judici contra els quatre directius de Caixa Penedès:  Ricard Pagès, Manel Troyano, Joan Caelles i Santiago Abella. Aquests personatges són culpables de fets molt greus que bàsicament es poden resumir en una gestió negligent i nefasta de Caixa Penedès que l’han portat a fer fallida. A la pèrdua de centenars de llocs de treball. A la pèrdua d’un dels motors de l’economia penedesenca. A un forat de centenars de milions d’euros que hem hagut de pagar tots els contribuents. Uns fets que haurien de ser castigats amb duresa. Però lamentablement, no se’ls jutja per això sinó pels fons de pensions de 31 milions d’euros que van rebre. Evidentment, és ofensiu que puguin cobrar aquests diners però no els cobraran perquè van posar la mà al calaix, els cobraran perquè els membres dels òrgans de govern de la Caixa així ho van decidir. 

Bàsicament, això és responsabilitat dels qui han format part de la comissió de retribucions: Josep Colomer i Ràfols, Enric Regull i Llorach, Eloi Miralles i Figueres, Magí Casulleras i Canela i Albert Vancells i Nogué. Però també la resta de membres del consell d’administració dels darrers anys, que podeu veure en aquest quadre:

Dietes Consell Administració
							Total
Josep Colomer Rafols							198
Magi Casulleras Canyella							87
Albert Vancells Noguer							13
Enric Regull Llorach							82
Eloi Miralles Figueres							81
Carlos Baiget Haro							27
Joan Santo Cots							37
Pedro Rios Romero							36
Lourdes Mitjans Casanellas							40
Maria Nuria Burgarolas Ministral							5
Salvador Esteve i Figueras							5
Josep Just Quer							35
Jordi Caballe Pallares							4
Maria Eulalia Bartroli Piquemal							27
Francesc Santamaria Calvache							23
Felix Gutierrez Hernandez							8
Mª Victòria Albañil Araque							2
Judit Bilbeny Vallespi							2
Francisco Javier Gimenez Calvete							2
Juan Pablo Perdices Pla							2
Juan Pascual Ferran							16
Angelica Rodriguez Herrera							16
Jose Maria Virgili Valles							15
Enric Castellnou Alberch							12
Marina Climent Garcia							13
Lluís Miquel Valls Comas							7
Antoni Pugibet Romagosa							6
Ramon Escardó Martí							2
Ramon Escardó Martí							1
Jaume Llepart Alemany							1
Jaume Ros Raventós							1
Font: Comptes anuals consolidats de Caixa Penedès. Dades en Milers d'euros.

I finalment, de la resta de membres de l’assemblea general de Caixa Penedès, que any rere any signaven i aprovaven els comptes anuals i les memòries de Caixa Penedès on hi figuraven clarament aquestes retribucions i fons de pensions milionàries.  Entre ells, una bona representació de l’actual govern de l’Ajuntament de Vilafranca: els números dos i tres Aureli Ruiz i Milà i Francisco Romero i Gamarra i el pare de l’Alcalde Regull. 

Tots ells diuen que no sabien res, tot i que tot sortia a les memòries oficials de CP. Tot i que des del Juliol del 2011 es va divulgar àmpliament des d’aquest bloc. Tot i les mocions presentades a l’Ajuntament de Vilafranca que denunciaven aquests fets. Tot i l’àmplia repercussió que ha tingut tot aquest afer.

Així que quan s’acabi el judici i els directius cobrin allò que se’ls hi va concedir, tant de bo m’equivoqui, no estaria malament que la indignació i la crispació compartida per aquests fets tant lamentables es dirigís contra aquells que realment van fer que això fos possible.

I darrera de la indignació, que els hi caigués el pes de la llei a sobre. Això és el que hauria de passar en un país normal. I si volem fer un país nou, valdria la pena començar per aquí.