Aquell qui no sap és un imbècil, aquell qui sap i calla és un criminal.

Ahir el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), va fer una declaració de suport als actuals dirigents de Caixa Penedès. Aquests dirigents són els mateixos que han governat l’entitat al llarg dels darrers anys, i a dia d’avui no han adquirit cap compromís de canvi profund en el govern de Caixa Penedès. De fet, a la propera assemblea del 29 de Desembre no es procedirà ni a la plena renovació dels òrgans de govern, ni a una política de transparència que comenci pel coneixement públic de les retribucions dels màxims directius de CP, ni es deixarà entrar als mitjans de comunicació a l’assemblea, ni es prohibirà que els membres del Consell d’Administració rebin crèdits en condicions preferents, etc. A la propera assemblea no es recull ni una de les demandes que exigeix el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Un manifest al que es va adherir, entre d’altres ajuntaments de la comarca, el CCAP. 

De moment s’ha filtrat que el  Sr. Troyano tenia un sou 500.000 euros a càrrec de l’Obra Social. S’ha de saber que aquest sou, igual que els 28 milions d’euros que han cobrat el màxims directius de CP els darrers 6 anys, no se’l va autoassignar. Va ser aprovat per la comissió de retribucions. Han format part d’aquesta comissió en Josep Colomer i Ràfols, Enric Regull i Llorach, Eloi Miralles i Figueres, Magí Casulleras i Canela i Albert Vancells i Nogué. Parlem d’unes retribucions de les que no van informar a cap dels òrgans de govern de l’entitat. Ni tant sols els membres del Consell d’Administració en tenen coneixement. La opacitat continua sent absoluta. 

Però el despropòsit és tant gran que el Sr.  Albert Vancells, ubicat a l’epicentre de la trama d’opacitat que té segrestada a l’entitat, ha estat premiat amb la Presidència de Caixa Penedès. Una presidència que deu anar associada a la inclinació per mentir. Com pot ser que amb la que ha caigut continuï dient que els membres del Consell d’Administració ocupen els seus càrrecs de forma gratuïta i honorífica? Aquí hi podeu veure el que han cobrat els membres del Consell d’Administració de CP al llarg dels darrers anys.

Tot i així, en Francesc Olivella com a President del CCAP ha fet pública una ignominiosa declaració institucional de suport a tota la farsa que està muntant la vella guàrdia de dirigents de CP. 

Els Consells Comarcals tenen una utilitat molt qüestionada, però el CCAP ens està mostrant reiteradament que pot ser molt útil per fer el ridícul. No m’estranya gens d’en Francesc Olivella, que com a alcalde de les Cabanyes practica la pirateria fiscal embrutant el nom de la comarca sense cap tipus de complex. (aquí, aquí i aquí)

Però m’estranya més d’ERC que forma part del govern del CCAP. En Pol Pagès, regidor d’ERC de Sant Quintí, en la discussió de la Moció en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès va fer un magnífic discurs defensant Caixa Penedès dels dirigents que l’havien saquejat, mal gestionat i debilitat. Dur, clar, nítid i lúcid, en definitiva, exemplar. Així que espero que ERC, forci la rectificació d’en Francesc Olivella o que abandoni el Govern del CCAP. Qualsevol altra alternativa seria lamentable.

Per acabar, tornem a Caixa Penedès amb uns versos de Bertolt Brecht:

Aquell qui no sap és un imbècil, 

aquell qui sap i calla és un criminal.

Entre els membres dels òrgans de govern de CP, donat que pràcticament ningú ha denunciat res del que passava, en terminologia Brechtiana podríem dir que hi havia una barreja d’imbècils i criminals. A dia d’avui, però, els consellers de CP ja no poden esgrimir el desconeixement dels fets per romandre passius. La mala gestió, l’enriquiment dels directius i la manca de transparència a CP a hores d’ara són coneguts per a tothom. La situació és insostenible.

Demà, dijous 29 de Desembre, els 100 consellers de l’assemblea haurien de cessar els membres del Consell d’Administració de CP i a continuació presentar la seva dimissió. També haurien de demanar perdó per no haver estat a l’alçada de les circumstàncies. No hi ha alternativa. El silenci els faria criminals.  Ha arribat una nova etapa, una etapa que ha de portar a recuperar el bon nom i el prestigi de l’entitat. És imprescindible trencar tots els vincles amb el passat.

Els consellers tenen la paraula, els seus conciutadans tenim memòria.

Bones festes!

Volia desitjar unes bones festes a tots els lectors i seguidors del Cant de la Sirena. I ho volia fer amb la cançó més preciosa que mai he sentit sobre el Nadal.

L'escàndol de Caixa Penedès al diari Público

Aquí us el podeu baixar en pdf

Concentració #netegemcaixapenedès

Notícia i...

Manifest

El cinsime de l'Alcalde Regull

El Sr. Regull té una barra descomunal. Durant mesos ha treballat intensament per frenar per tots els mitjans la campanya que pretenia denunciar la mala gestió gestió a Caixa Penedès, les remuneracions i fons de pensions i excessius, la manca de transparència i la opacitat. Una gestió que ha fet que Caixa Penedès s’hagi diluït en el Grup Mare Nostrum, que Vilafranca en perdi la seu social, que perilli la continuïtat de l’Obra Social i també els centenars de llocs de treball que generava al territori.

Quan ICV i la CUP van presentar la moció del Juliol denunciant tots aquest fets, l’Alcalde Regull va intentar il·legalitzar-la. El Sr. Alcalde al·legava que el Ple municipal no tenia competències per discutir sobre aquest tema. Quan va veure que no podia, i la moció va entrar per urgència a l’ordre del dia, el Sr. Ruiz va agafar el relleu. En la discussió de la moció, el Sr. Ruiz, i ja em perdonareu el to, va dir moltes bestieses. Aquí hi teniu un extracte de l’acta del ple del Juliol: 

El Sr. Ruiz també va dir que els directius esmentats eren “bones persones” i que alguns fins i tot eren amics seus. Va dir que l’Ajuntament no tenia competències per intervenir en la gestió d’una entitat privada. Va dir que sempre havia votat a favor de tot el que s’havia presentat a l’assemblea general, també el nomenament del Director General: en Manel Troyano, ara investigat per la fiscalia. Va dir també que ell considerava que s’havia fet una bona gestió a Caixa Penedès. La millor possible donades les circumstàncies.

Va dir que el tema que el feia sentir més orgullós era que s’hagués mantingut el nom comercial de Caixa Penedès, i que això era molt important per la promoció de la comarca. Aquí si que va ser profètic. Mai res com l’Escàndol de Caixa Penedès, ara investigat per la fiscalia, havia fet tant per donar mal nom a la comarca. Costarà molt netejar-ne la imatge.

Aquí hi podeu veure què pensava amb més profunditat el Sr. Aureli Ruiz, tant sols fa uns mesos.

Rectificar és de savis, i afortunadament a dia d’avui l’alcalde Regull i el Conseller Ruiz han entès que la situació era insostenible i que l’únic camí és el marcat pel Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Ho celebro.

Però el que és inacceptable és que ara es dediquin a criminalitzar aquells que des del principi hem denunciat la mala gestió de Caixa Penedès i n’hem demanat una renovació total per recuperar-ne la credibilitat i posar-la al servei de l’interès col·lectiu.

El Sr. Regull ha fet una crida a la ciutadania perquè no participi de la concentració #netegemcaixapenedès. Argumenta que aquesta concentració només contribuiria a donar més mal nom a l’entitat d’estalvis.

Sr. Regull, vostè és un cínic. El que ens mou a les persones que anirem a la concentració és convertir Caixa Penedès en una entitat exemplar. Posar-la al servei de la col·lectivitat.

El que ha donat mal nom a Caixa Penedès és l’actuació immoral dels seus directius i la manca de control dels òrgans de govern de Caixa Penedès (Assemblea, Consell d’Administració i Comissió de Control) que no han pogut o volgut detectar aquestes irregularitats. El Sr. Ruiz, entre molts altres forma part d’aquest òrgans de govern, i el que ja hauria hagut de fer des de fa temps és demanar perdó per la seva lamentable actuació com a Conseller.

Finalment, Sr. Regull, vostè és un desagraït. Aquells que fa temps que estem treballant pel rentat de cara de Caixa Penedès li hem proporcionat un full de ruta clar de per on s’ha d’avançar: El Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Un full de ruta, que ha permès que l’Ajuntament de Vilafranca tingués clar per on havia d’avançar quan la fiscalia va entrar en joc en tot aquest escàndol.

I vostè paga l’esforç col·lectiu d’aquells que hem treballat per marcar el full de ruta acusant-nos d’embrutar el nom de l’entitat. Vostè és un cínic i un desagraït. El seu discurs és políticament impresentable. Resto a l’espera que rectifiqui les seves declaracions i reconegui la feina feta per aquells que des de finals de Juny vam començar a treballar per salvar Caixa Penedès de les mans d’uns gestors irresponsables que ens han deixat Caixa Penedès a la UVI. 

M'agradaria també veure'l a la concentració de Dijous.

Ara més que mai. Dijous 1 de Desembre a les 19h, Concentració a la Seu Central de Caixa Penedès. #netegemcaixapenedès per #salvarcaixapenedès.

1 a 0. La batalla continua

El món està fet un desastre. Misèria, desigualtats, corrupció, violència, etc. El front de lluita és tant ampli que vegades es fa difícil saber cap on s’ha d’avançar. Els obstacles són tant grans, que ni que es tingui clar, es fa difícil també avançar. Tot plegat fa que sigui fàcil caure en el desànim i la resignació. Aquests són els millors aliats de l’status quo. I són els primers que s’han de combatre.

Al Penedès, des de principis d’estiu vam començar a lliurar una batalla al voltant dels Escàndols de Caixa Penedès. Sincerament, en moltes ocasions jo també pensava que era una causa perduda, noble, però que fàcilment acabaria naufragant.

Però hem persistit, hem anat sumant suports i el que semblava impossible és avui una realitat. Els dos màxims directius de Caixa Penedès s’han vist forçats a dimitir. És una gran victòria. Però no es pot caure en l’autocomplaença.

De moment han nomenat president a l’Albert Vancells i Nogué. Ell juntament amb en Magí Casulleres Canela i en Josep Colomer Ràfols formaven part de la Comissió de Retribucions que és l’òrgan que aprovava aquestes remuneracions i fons de pensions escandalosos. Caixa Penedès ha sortit del foc per caure a les brases.

Què passa amb els diners que han cobrat els alts directius de l’entitat al llarg dels darrers anys? Els han de tornar? Això és el que van plantejar ICV i la CUP al Ple del Juliol on varen quedar sols. Han canviat d’opinió els grups de CiU, PSC, PP i ERC? Tant de bo.

S’ha d’investigar la mala gestió de Caixa Penedès. S’ha de discernir si es poden emprendre mesures judicials contra els gestors de l’entitat que l’han portat a la ruïna mentre s’enriquien sense pudor.

S’han de passar comptes, perquè és de justícia. Però sobretot perquè s’ha d’enviar un senyal clar i nítid de cara al futur: els mals comportaments es paguen cars. Tot amb la voluntat que situacions similars no es tornin a repetir.

Però també s’ha de mirar al futur. I el futur està en el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Aquest manifest acordat per un grup d’entitats de la comarca, al que ja s’han adherit diversos Ajuntaments, el CCAP i un nombre creixent de particulars marca les línies mestres de com s’hauria de gestionar Caixa Penedès en el futur: amb rigor, professionalitat i transparència. I marca també els objectius que ha de perseguir: l’arrelament al territori i l’enfortiment de l’obra social.

Per aconseguir-ho s’hauran de vèncer altra vegada les resistències de l’status quo. Per això necessitem del suport de tota la ciutadania. Adheriu-vos al manifest. Acosteu-vos als partits polítics i alceu la veu. Escriviu a la premsa. Sortiu al carrer. Expresseu la indignació.

Marquem el rumb correcte.

El darrer escàndol al voltant de Caixa Penedès

La Vanguardia ha publicat avui mateix una serie d’informacions al voltant de les remuneracions i fons de pensions dels alts directius de Caixa Penedès. Concretament de Ricard, Pagès, Manel Troyano, Jaume Jorba i Joan Caelles. Entre els quatre disposen d’un fons de pensions dotat de 20 milions d’euros. Com és habitual, es desconeix la quantitat individual que correspon a cadascun d’aquests individus. Es desconeix també si ja han rescatat el fons de pensions. 

A més a més també informen de l’actual sou de Manel Troyano, que ronda al voltant de 500.000 euros anuals, uns 42.000 euros mensuals. Tot aquest dineral per ser el director general de Caixa Penedès, una entitat que actualment només té 10 treballadors en plantilla.

Tot això no és més que un nou escàndol de gran magnitud però en total sintonia amb el que es comentava aquí.

Però les coses estan canviant i la societat civil està començant a demanar que s’assumeixin responsabilitats al voltant de tot aquest escàndol.

Un grup d’entitats de la Comarca van fer públic el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Entre altres coses, el Manifest exigeix que es renovin la totalitat d’alts càrrecs de l’entitat i que assumeixin responsabilitats per la gestió realitzada en el cas que corresponguin.

A dia d’avui ja s’han adherit al manifest els Ajuntaments de Vilafranca, Sant Quintí de Mediona, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, CCOO Alt Penedès, el Moviment 15-M de Vilafranca i un nombre creixent de particulars.

Entre tots podem capgirar aquesta situació. Estem essent pioners a l’Europa Continental exigint que aquells que a través de la mala gestió han abocat a la fallida al sistema financer i han arrossegat al conjunt del país a una crisi econòmica i social dramàtica. 

Passem comptes!

Adhereix-te al Manifest!

Fes-ne difusió!

Els tecnòcrates i la Democràcia.

Darrerament des de la UE se’ns està venent la idea que la única sortida que tenen els països amb problemes amb el deute sobirà és instal·lar un govern de tecnòcrates. Aquest govern, s’entén que és neutre ideològicament i que està altament capacitat per emprendre les mesures necessàries per treure aquests països de la crisi. I encara més, que no hi ha alternativa.

 Aquest discurs està més que tronat. La Grècia clàssica que es va inventar la Democràcia, va haver de lluitar contra aquells que consideraven que era millor un sistema oligàrquic. Entès, evidentment, com el govern dels millors. Aquests darrers, veien com un perill que el poble, de mitjana, menys qualificat i preparat que les elits, agafés les rendes del govern.

Aquest mateix debat es va repetir a principis del segle XX amb la lluita pel sufragi universal. Altra vegada hi va haver discursos apocalíptics sobre les conseqüències que l’accés del “poble” a les institucions podia generar. El que va acabar succeint és que el conjunt de la població es va començar a beneficiar dels fruits del creixement econòmic amb més intensitat, es va construir l’Estat del Benestar i el desenvolupament en sentit ampli va créixer com mai.

Ara ens volen tornar a vendre la idea del govern dels millors, dels tecnòcrates, a l’estil d’un sistema d’oposicions. Perquè el poble és incapaç de governar-se a si mateix.

Hi tornarem a caure?