La función de la Comisión de retribuciones consiste en informar al Consejo de Administración o a su Comisión Ejecutiva Delegada sobre la política general de retribuciones e incentivos para los miembros del Consejo de Administración y personal directivo y velar por la observancia de la mencionada política.
Aquí és on l’escàndol esdevé majúscul. Aquí és on es decideix la política de retribucions del personal clau (els màxims executius) de Caixa Penedès. Aquí és on es va decidir que aquests dirigents s’emportin 2,15 Milions d’€ per cap de mitjana. Aquí és on es veu més clarament la manca d’ètica i moral dels membres del Consell d’Administració. Aquí és on es posa de manifest com se’n foten de tots nosaltres.
Quan va esclatar la Gran Recessió, molts diaris van encapçalar les seves publicacions amb el titular The party is over (la festa s’ha acabat), però queda clar que si bé la festa s’ha acabat per a la gran majoria: abocats a una situació d’atur crònica, en perill de desnonament, de caiguda en la marginaliat, de depressió, etc. N’hi ha d’altres que continuen ballant desenfrenadament al ritme dels feixos de bitllets que els hi cauen a sobre.
Formen part d’aquesta comissió en Josep Colomer i Ràfols, l’Albert Vancells i Nogué i en Magí Casulleres i Canela. Si algun dia ens els trobem pel carrer els hi podríem preguntar per què han remunerat tant generosament als directius que han portat Caixa Penedès a la ruïna. A mi se m’escapa.
No és casual que en aquesta comissió no hi hagi cap representant dels treballadors, que han estat els únics que s’han manifestat en contra de la política retributiva dels màxims directius de Caixa Penedès (aquí i aquí). De fet la opacitat en aquesta matèria és total.
En aquest sentit, val la pena assenyalar que l’Estat Espanyol ha estat un dels darrers estats membres a aprovar la Directiva europea 2010/76 que tracta, entre altres, de la política de remuneracions en el sector bancari. Es tracta bàsicament d’un manual de bones pràctiques bancàries. La podeu consultar aquí. Ens interessa especialment el punt 12:
En cuanto a las entidades que se benefician de una intervención pública excepcional, debe concederse prioridad a la creación de su base de capital y a la recuperación de la asistencia del contribuyente. Todo pago de remuneración variable debe reflejar estas prioridades. És a dir, que la part variable de les remuneracions dels directius s’hauria d’eliminar fins que es tornessin tots els fons públics rebuts, en aquest cas, a través del FROB. La manca de transparència a Caixa Penedès és tant gran que les remuneracions dels directius només les coneixen els membres de la comissió de retribucions. Ni tant sols els membres del Consell d’Administració disposen d’aquesta informació essencial. No es coneix, per tant, la part fixa i la variable d’aquestes remuneracions. Tampoc es coneixen les remuneracions de cadascun dels directius de forma individual. Aquest fet és totalment irregular. Com es pot entendre que els membres del Consell d’Administració de qualsevol entitat, ni tant sols coneguin les remuneracions dels directius de l’entitat que administren? Doncs així funciona Caixa Penedès i així ha acabat.
El fet és que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aprovat les remuneracions de l’staff directiu de Caixa Penedès. Les haurien aprovat també si la directiva europea 2010/76 hagués estat vigent? És casual que l'ex-director general de l'entitat (Ricard Pagès) presentés la dimissió a l'assemblea general tot just tres dies abans que l'Estat Espanyol aprovés la directiva europea 2010/76?
Tot plegat s’entén massa bé. Però fora bo veure com ho justifiquen en Josep Colomer i Ràfols, l’Albert Vancells i Nogué i en Magí Casulleres i Canela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada