dimarts, 25 d’octubre del 2011

L'esperit del 25-O


L’Ajuntament de Vilafranca ha estat el primer a demanar a una entitat financera, en aquest cas Caixa Penedès, una gestió professional, transparent i democràtica, el blindatge de l’Obra Social i la seva vinculació territorial. També el cessament de tots els alts càrrecs de l’entitat i l’assumpció de responsabilitats, que s’entén que és una condició necessària per l’assoliment d’aquests objectius. Podeu consultar el text de la moció aquí.


A principis d’estiu es va iniciar una campanya de denúncia al voltant de l’Escàndol de Caixa Penedès. Ha estat un llarg camí ple d’obstacles, de censures a la premsa, d’amenaces de querelles judicials, de suports que la por a les represàlies mantenia en silenci, etc. Hem rebut també severs càstigs democràtics, com la pallissa a que ens va sotmetre el Ple del 19 de Juliol en la votació d’una moció similar que va ser rebutjada per 18 a 3.

El consens assolit el 25-O no és fruit de la casualitat. Han estat mesos de treball dur: de difusió d’informació i sensibilització de la ciutadania al voltant d’aquest tema. De desenes de trucades i reunions amb entitats i persones amb la intenció de teixir complicitats i sumar suports. I tot això, des del principi, amb la obstinació de caminar junts amb el conjunt de les forces polítiques del consistori. Un èxit col·lectiu.

L’esperit del 25-O tracta de recuperar la política per assolir objectius compartits als que mai s’hauria hagut de renunciar. En aquest cas, un sistema financer al servei de les persones.

L’esperit del 25-O és treball, conviccions fortes i voluntat de sumar consensos sense partidismes ni exclusions amb la voluntat de posar un gra de sorra per la construcció d’un món més digne.

A l’esperit del 25-O no hi tenen lloc ni les amenaces de querelles judicials que el Sr. Magí Casulleres ha fet arribar a en Carles Querol per divulgar una veritat objectiva, ni la l’autocensura dels mitjans de comunicació, ni la por a parlar. L’esperit del 25-O és una alenada d’aire fresc que pretén donar la paraula a la ciutadania i posar fre als excessos comesos al sector financer i que han arrossegat el país a una crisi econòmica i social dramàtica.

L’esperit del 25-O ha nascut a Vilafranca, però amb la intenció d’estendre’s arreu on s’hagin produït situacions similars.

Finalment, l’esperit del 25-O sap que el consens assolit és només un primer pas encaminat a transformar Caixa Penedès ara integrada al Banc Mare Nostrum en una entitat exemplar, i deixar enrere una història plena de despropòsits i mal govern.

Esperem que aquells que tenen representació a l’assemblea de Caixa Penedès no s’oblidin de l’esperit del 25-O a l’entrar a la sala. Restarem a l’aguait.   

dimecres, 5 d’octubre del 2011

De l’Escàndol de Caixa Penedès a l’Escàndol de Caixa Catalunya


Sembla que els directius de les Caixes Catalanes estan exempts de tota crítica per la mala gestió realitzada i que ha fet que el model català de caixes sigui un record del passat. Deu ser cosa de l’oasi català, però jo no hi veig massa diferència amb el que ha passat a la CAM. Tot i així, ni la societat, ni la premsa, ni cap organització social, política ni sindical han aixecat la veu per denunciar tot aquest escàndol. Bé, la CUP i ICV, però només a Vilafranca.
La setmana passada Catalunya Caixa va haver de ser nacionalitzada. Hom diria que la gestió feta per la directiva va ésser lamentable. Tot i així, els 10 màxims directius van ser remunerats de mitjana els anys 2008 i 2009 (just abans de la fallida) amb 645.000 euros i 552.000 euros de mitjana per cap. Ni més ni menys que 1.767 euros al dia. A més a més, l’any 2008 es van gastar 8,2 milions d’euros en indemnitzacions per acomiadament de directius. Gairebé 1.400 milions de pessetes!!!
No ho dic jo, ho diuen les memòries anuals de Caixa Catalunya del 2009. Les podeu consultar aquí, pàg. 109.
Es normal que els contribuents haguem de rescatar aquestes entitats amb fons públics mentre la gent que les dirigien s’han enriquit de forma escandalosa?