Un advertiment previ: les mitjanes són enganyoses i no ens diuen res de la distribució interna de cap variable. La unitat territorial més rica podria ser també la que acumula un nombre més elevat de pobres si la distribució de la renda fos molt desigual. Un exemple paradigmàtic el trobaríem en alguns països exportadors de petroli. I el mateix podria passar a nivell regional, provincial, municipal, etc. L’objectiu d’aquest post és fer un retrat superficial sobre les distribució de la renda a nivell municipal a l’Alt Penedès. Quins són els municipis més rics? I els més pobres? Com ha evolucionat la desigualtat al llarg de la darrera dècada?
Hi ha dos municipis que sobresurten clarament al capdamunt: Pacs i Les Cabanyes, amb una renda per càpita un 60 i un 20% superiors a la mitjana comarcal. Sant Sadurní, Sant Llorenç, Gelida, Santa Fe, Olèrdola i Vilafranca són la resta de municipis que es troben per sobre de la mitjana comarcal. Per altra banda, a la cua del rànquing hi trobem Sant Quintí de Mediona, el Pla del Penedès, Pontons i Torrelles de Foix que tenen una renda entre un 20 i un 30 % per sota de la mitjana comarcal.
Pel que fa a l’evolució temporal de la distribució de la renda per càpita, com es pot veure en el següent gràfic ha estat prou favorable a nivell general, perquè es van reduir al voltant d’un 40% entre el 2000 i el 2007.
Les raons de la distribució municipal de la renda estan molt més enllà de les ambicions d’aquest post. Però m’agradaria llençar una hipòtesi que crec que pot ajudar a entendre el perquè de les posicions capdavanteres del rànquing. Alguns municipis amb una bona situació geogràfica han optat per un urbanisme de tipus “ciutat jardí” amb cases unifamiliars de cost superior a l’habitatge estàndard. Això ha provocat un efecte crida dirigit als sectors més adinerats de la societat, el que hauria fet augmentar la renda per càpita d’aquests municipis.
Un cas paradigmàtic d’aquestes migracions comarcals seria el d’en Pere Regull, alcalde de Vilafranca, però resident a les Cabanyes. Un comportament que podríem considerar que no és el més adequat, però que no és gens estrany entre la nostra classe política. El mateix President Montilla mai va residir a Cornellà mentre n’era alcalde i tampoc en Barto, alcalde de Santa Coloma fins que va esclatar el cas Pretòria.
I això que està passant a nivell comarcal també sembla que pugui succeir a Vilafranca. Amb nous barris com el Pla del Diable (on per cert hi viu en Francisco Romero, cap de l’oposició de Vilafranca) amb unes cases de preus desorbitats i d’altres, com el que s’està construint on hi havia l’antiga fàbrica CIA de tipus galliner a preus molt més baixos.
El planejament urbanístic deixa empremta durant moltes dècades i segmentar per nivell de renda els ciutadans que poden accedir a cada barri/municipi no sembla la millor estratègia per encarar un futur cohesionat.
Crec que l’urbanisme és la política social més important. I si el planejament és incorrecte és molt més probable caure en la necessitat d’aplicar la resta de polítiques socials “més conegudes”, cares, assistencials, i de caràcter urgent.
Prevenir o curar? Què en penseu?
2 comentaris:
M'has fet pensar en un comentari que vaig escoltar durant la campanya de vot anticipat del referèndum d'autodeterminació a Vilafranca. Preteníem dirigir-nos a l'ajuntament com una de les empreses amb més treballadors del municipi. Ara bé, ens vam assabentar que una bona part d'aquests treballadors ja no residien a la vila, s'havien traslladat a "viure" als pobles del voltant. Això és absurd. Com és possible? Després falten places de pàrquing de cotxes...
Publica un comentari a l'entrada