dimecres, 5 de novembre del 2008

Sobre la (no) alineació de carrers

Darrerament a la Vila hi ha hagut un gran rebombori amb la no alineació de les darreres tres cases que sobresurten a la Carretera d’Igualada. Mentre que l’oposició considera que aquest nyap s’explica pel parentesc del propietari d’una d’aquestes cases amb una regidora del PSC, l’equip de govern esgrimeix que expropiar aquests habitatges resultaria massa car i que el procediment estàndard per l’alineació consisteix en dur-la a pràctica quan els propietaris demanen un permís d’obres (fruit d’un procés de negociació).

No vull entrar en aquesta polèmica concreta, però resulta sorprenent que la no alineació del carrer de la lluna (aprofitant que han tirat a terra una finca i que n’estan aixecant una de bell nou) hagi passat totalment inadvertida, quan de fet, és un cas que és molt més greu. I és molt més greu perquè estem parlant d’un tram de carrer en el qual ambdues voreres són extremadament estretes, tant que no permeten la circulació de cadires de rodes, cotxets... I és que és de jutjat de guàrdia perquè, no tant sols no l’han fet retrocedir, sinó que a més a més encara ha avançat degut a les noves balconades que tapen encara més la poca llum que entrava a aquest carrer.

Arribats aquí se m'acudeixen dues preguntes amb respostes, diguem-ne incòmodes:

És possible que aquesta finca no estigui afectada?

I si la finca està afectada però n’han fet cas omís?


O incompetència i deixadesa o corrupció. O potser hi ha alguna explicació que se m’escapa i que podria tranquil·litzar el meu esperit? L’espero amb candeletes...


Salut,