història... què?

Molta gent quan li explico a què em dedico posa cara de misteri. Això de la història econòmica sembla una disciplina molt allunyada dels debats actuals i de les preocupacions quotidianes de la gent corrent. Fins i tot i deu haver qui pensa si s’haurien de dedicar recursos públics a aquest tipus d’activitats improductives. Però està justificat això?
Jo crec que no, i en bona part aquestes percepcions negatives, deuen ser culpa nostra al no saber embolicar millor el que fem i transmetre a la gent l’interès que té allò que estem investigant i les repercussions que això pot tenir sobre els nostres temps.
En posaré només un exemple. Thomas Piketty, un economista francès, ja fa uns 10 anys va tenir una idea brillant. I crec que fou brillant, bàsicament perquè era senzilla i exportable, és a dir, que darrera seu molts investigadors van pujar al carro del projecte d’investigació que ell havia ideat .
Es tractava, a grans trets, de construir sèries de desigualtat econòmica a llarg termini a partir de les estadístiques de recaptació de l’impost sobre la renda. Amb aquestes noves sèries, ara tenim un coneixement sobre el percentatge de la renda acumulat pel 10% (i el 5%, 1%, 0.5%, 0.1%, 0.05% i 0.01%) més rics a un gran nombre de països . Així podem dir que, als Estats Units, mentre el 10 % més ric de la població acumulava el 46.3% del PIB al 1932 (en plena gran depressió), havia perdut moltes posicions després de la II GM quan només a acumulava el 32%. Aquest percentatge va romandre estabilitzat fins al 1982. Finalment, les darreres dècades han vist com millorava la seva situació de forma espectacular, al 2004 tornaven a controlar el 43.11% del PIB .
Quines són les causes d’aquestes grans fluctuacions en l’evolució de les desigualtats? A grans trets, s’argumenta que l’augment dels tipus impositius i de la progressivitat dels impostos directes estan darrera d’aquesta trajectòria igualitària. Darrera de l’augment de les desigualtats hi hauria les mateixes causes revertides i també i amb molta força l’augment estratosfèric dels sous dels alts executius. Molts professionals també destaquen altres factors, com la regulació del mercat de treball, l’acció dels sindicats, el paper del comerç internacional i el rol de la ideologia econòmica dominant sobre les desigualtats que va ser totalment diferent abans i després dels anys 80. A Europa, tampoc es poden oblidar els xocs que van suposar les dues Guerres Mundials que van provocar un empobriment important de les elits degut a la destrucció física d’aquest conflicte.
Què sabíem abans de l’aparició en escena dels Top Income Shares? Ben poca cosa, perquè a la majoria de països només hi havia informació sobre l’evolució de les desigualtats a partir dels any setanta i en molt pocs casos a partir dels anys cinquanta (del segle XX).
Quines lliçons es poden extreure a partir d’aquesta evidència? Doncs moltes, però una d’elles és que la política importa. Els fonamentalistes del mercat, diuen que l’estat s’ha de reduir a la mínima expressió perquè el mercat s’autorregula i qualsevol intervenció, per bones que siguin les intencions, acaba generant ineficiències que acaba pagant tota la societat. Doncs bé, resulta que el període històric en que l’economia ha estat més regulada, de la segona Guerra Mundial a la crisi dels setanta ha estat l’època on el creixement econòmic ha estat més accelerat i que a més a més ha beneficiat a tothom (i més que proporcionalment a les classes populars perquè les desigualtats es van reduir). Què ha passat al llarg de les darreres tres dècades de desregulació? El creixement econòmic ha estat més lent, i el repartiment d’aquests guany ha estat cada vegada més desigual, el que ha fet que només uns quants es beneficiessin dels fruits d’aquest creixement.
Si voleu aprofundir sobre aquest tema, la OUP acaba d’editar un llibre que recull l’experiència de 10 països avançats. Però és un llibre que pot ser dur de digerir perquè està dirigit a especialistes. D’altra banda, el darrer llibre d’en Paul Krugman (en anglès i castellà) , tot i que no tracta específicament sobre els TIS, es serveix d’aquests per bastir els seus arguments. És molt il•luminador, i és un magnífic exemple de l’interès que té la història econòmica per entendre les problemàtiques actuals.