El dèficit públic?Aquí us deixo un article brillant i molt aclaridor. Sembla una heretgia defensar que el problema és l'euro, perquè la saviesa convencional defensa que sort en tenim de la moneda única. Però a voltes el consens no és cap gran garantia.
Hem estat molts anys sota el mite de l'euro, el culte a l'euro, enlluernats per l'euro. Sense entendre el que significava realment l'euro.
Però l'euro no és cap garantia de res. L'euro és una camisa de força que ens dificultarà sortir de la crisi. I com més triguin a adonar-se'n les autoritats pitjor.
Si l'euro ha arribat per quedar-se, i sembla que és així, ha de deixar de caminar sol. I això vol dir que el conjunt de països de l'eurozona hauran de renunciar a un munt de sobirania perquè les coses funcionin. I això fa feredat, perquè hi ha poques coses més difícils d'aconseguir que un estat renunciï al seu poder de decisió.
L'altra cara és el cas de Gran Bretanya. Portem molts anys fent mofa del seu euroescepticisme. En aquest cas però, la prudència que els va portar a rebutjar la unió monetària segurament els permetrà sortir de forma menys traumàtica de l'abisme. El temps ho dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada