Aquesta tardor sembla que la corrupció s’hagi escampat a gran velocitat per Catalunya. Molts veuen aquests darrers esdeveniments amb un gran desànim, amb frustració, amb preocupació. Com un descrèdit pel país.
Jo, en canvi, només hi veig aspectes positius i il·lusionants. A mi el que em va deprimir va ser el debat entre el President Maragall i l’Artur Mas al Parlament sobre l’afer del 3%. O les declaracions del President Pujol al programa Àgora segons les quals era millor no parlar del tema perquè tothom tenia coses a amagar. L'era de l'Omerta...
Que ara finalment surti a la llum el que tothom sabia que passava ho trobo sa. Higènic. Que els presumptes xoriços la paguin és el que hauria de passar en un país digne. Perquè el que era indigne era el que passava fins ara.
I això implica un descrèdit pel país? Pel país dels xoriços potser sí. Pel meu país suposa un guany d’autoestima. I podria arribar a ser la primavera de la democràcia si s’aprofités tot aquest rebombori per fer net i implantar les reformes i els controls necessaris per fer que això no torni a passar.
No és moment pel desànim. És el moment de passar comptes amb aquells que han excedit els límits. És l’hora de la justícia. En definitiva, és l'hora d’aprofitar aquests esdeveniments i l’agitació social que han provocat per acostar la nostra democràcia al lloc on tots voldríem que fos.
3 comentaris:
la política sense l'ètica és com el futbol sense el fairplay
http://www.ludica.es/Blog/Entradas/2009/10/31_etica_i_politica.html
no exageris, ni ha començat la purga ni un món millor. Han caigut quatre xorissos, però el rebost n'és ple i ho continuarà estant
És cert que si al corrupte se'l processa vol dir que disposem d'un estat de dret. El problema és que la gent té la sensació que tot plegat és només la punta d'un iceberg. També al món privat. L'ascens a les grans empreses, als partits polítics, la manera de fer diners de molts empresaris (saltat-se les normatives, cometent il·legalitats laborals i de procés) L'evasió d'impostos, etc. fa que la gent estigui molt desanimada. En tot cas, millor ser optimista com tu.
Publica un comentari a l'entrada