Finalment... l'IVA

El govern ZP portava mesos dient que la reforma fiscal afectaria amb més intensitat als més poderosos o que aniria dirigida a canviar el model productiu. Al final però, res de res. Tot plegat és cada vegada més desoncertant.

Començaré pel primer punt. L’IVA, no afecta amb igual intensitat a tots els ciutadans. I que no s’hagi tocat el tipus súper-reduït no canvia les coses. Un petit exemple numèric.

Suposem dos ciutadans, un mileurista que arriba just a final de mes i que per tant dedica tots els seus ingressos al consum i un altre que tingui uns ingressos de 3000 euros i que n’estalviï 1000 cada mes. Com afectaria l’IVA a cadascun?

Per simplicitat considerem que el tipus mitjà de l’IVA fos del 15%.

Doncs el mileurista pagaria per IVA el 15% del que dedica al consum: 0,15*1000= 150 euros.
L’altre pagaria 0,15*2000= 300

És a dir que el ric pagaria el doble que el pobre. Però aquesta no és la manera correcta de mirar-se les coses. L’esforç fiscal de cada ciutadà s’hauria de valorar en funció de la seva renda individual.

Així que l’esforç que suposaria el pagament de l’IVA per cadascun d’ells seria:

Mileurista: 150/1000 = 15%

X3mileurista: 300/3000 = 10%

És a dir, que l’IVA és un impost regressiu perquè afecta amb més intensitat als més pobres que als més rics. I això és així perquè els més pobres sempre dediquen un percentatge de la seva renda més elevada al consum.

Finalment, si l’IVA és un impost regressiu, augmentar-ne els tipus converteix el sistema fiscal espanyol en encara més regressiu.

Aquesta és la política fiscal d’en ZP, Robin Hood de paraula, però Sheriff de Nottingham en els fets. Ja només els hi queden els bisbes per marcar perfil. Sad but true.