Ahir, CiU va presentar una proposició de llei al congrés de diputats demanant que s’abolís l’impost de successions i donacions. Entre els grups que li van donar suport, l’única sorpresa va ser la d’ERC.
En un post anterior parlava de la idoneïtat no tant sols de mantenir sinó també d’augmentar la incidència d’aquest tipus d’impostos. I això per tres motius. En primer lloc, una de les injustícies més grans d’aquest món és que naixem desiguals. La loteria de la família on has nascut determina en gran mesura el tipus de vida que podràs portar. Seria com posar-se a jugar al parxís on cada jugador disposés d’un nombre de daus diferent. En segon lloc, el patrimoni està distribuït de forma molt més desigual que la renda i, per tant, (1) es tracta d’un impost altament redistributiu i (2) és fals que gravi amb especial intensitat a la classe mitjana. En tercer lloc, de tots els impostos haguts i per haver, el de successions és l’únic en que la base imponible que grava no és fruit dels propis esforços i talents del contribuent i per tant, sembla més indicat que els altres.
Finalment aquesta proposició no va prosperar, però no fóra gens estrany que prosperés en el futur. En aquest sentit, els diputats d’ERC s’ho haurien de fer mirar, i pensar si abonar la impopularitat dels impostos directes és la forma més intel•ligent de desgastar el govern ZP. De bons motius per aquest desgast no en falten.
6 comentaris:
Estic totalment d'acord. L´únic matís és que als grans patrimonis els hi surt a compte empadronar-se a una comunitat on aquest impost no existeixi, i per tant, a la pràctica potser sí que és veritat que afecta més a les classes mitjanes que als riscs. Però la solució òbviament no és abolir-lo, sinó impedir que hi hagi comunitats on no hi sigui.
Hola Marc,
Certament, a vegades la solució és la centralització.
Salut,
J
L'explicació la tens al text:
También Joan Ridao, de ERC, ha apoyado la proposición, aunque no estaba de acuerdo con ella en su conjunto, por coherencia con el Parlamento catalán, que pide que se reforme el Impuesto de Sucesiones de una forma más equitativa y que no perjudique a las clases más desfavorecidas.
Com és ara mateix a Catalunya aquest impost? El primer habitatge n'és exempt, oi? Hi ha trams (com a l'IRPF) definits per les herències en líquid?
La uniformització legisladora de la que parles segurament estaria bé per regular les grans fortunes. No sé si per la resta tindria gaire utilitat.
Salut.
Hola Carles,
L'habitatge habitual del difunt té una reducció del 95% fins a un límit de 500.000 euros, p. 28.
http://www.atc.gencat.cat/doc/cat/GUIA_PRACTICA_ISD.pdf
Així que se'm fa difícil pensar com aquest impost, tal com està ara, pot afectar a les clases desafavorides.
A no ser que la definició de desafavorit tingui a veure amb l'obligació de pagar aquest impost.
Pel que fa a l'uniformtzació. Quan és relativament desplaçar-se fiscalment per pagar menys el millor és un sistema centralitzat. És el mateix que passa a nivell europeu amb l'impost de societats (o amb els casos d'Euskadi i Navarra) o amb altres impostos municipals, com els que paguen les empreses per establir-se a un polígon industrial o els impostos als vehicles de tracció mecànica. Competència fiscal a la baixa.
Salut,
J
Aquest impost té dues solucions, no només una: la centralització a nivell espanyol, com afirmes, o que esdevinguem un estat independent. La primera solució recaptaria als "rics" catalans per donar-ho a la resta de l'Estat espanyol. La segona revertiria sobre els ciutadans catalans.
És qüestió de decidir-ho. A Vilafranca podrem fer-ho de manera simbòlica ben aviat. Animeu-vos! (tant si és SI com si és NO...)
Hola Albert,
En primer lloc aclarir que el que es recapta d'aquest impost es queda a cada comunitat autònoma.
En segon lloc, la unitat de referència és indiferent. Vull dir que si un dia Catalunya és independent, aleshores s'hauria de vetllar perquè no en cedissin les competències a ¿les vegueries?. El debat seria el mateix.
Finalment, tot el que suposi poder decidir sobre el que sigui em sembla molt bé. Però ignoro si a Subirats el tema està tant madur.
Salut,
J
Publica un comentari a l'entrada