La revolució

Darrerament el ministre Sebastian està fent crides recurrents al consum de productes nacionals. La motivació d’aquesta crida és clara: si els espanyols consumíssim un % de la renda més elevat de productes made in Spain, la demanda agregada augmentaria i es frenaria la destrucció d’ocupació, que és el gran problema que tenim al damunt.

Si les recomanacions del ministre tenen uns efectes tant positius, per què no li fem cas?

Doncs perquè quan un consumidor va a comprar, elegeix el producte que li ofereix una millor qualitat-preu. Així que, si seguint la seva racionalitat, no consumeix productes espanyols deu ser perquè són netament inferiors als estrangers. Per tant, el que ens està dient el ministre és que ens desentenguem dels nostres interessos individuals i que per patriotisme comprem productes que són pitjors que d’altres que podem trobar al mercat.

I apel•lar al patriotisme del consumidor en crisi està condemnat al fracàs.

Una altra manera de reduir el dèficit comercial seria augmentant els aranzels i aquesta mesura encara està més condemnada al fracàs que l’anterior, perquè el proteccionisme comercial fa bona aquella dita de cap agressió sense resposta. És a dir, que un país pot augmentar els aranzels, però pot estar segur que els seus veïns l’obsequiaran amb subsegüents augments aranzelaris en una cursa de mútua autodestrucció .

Què ens queda, doncs? Treballar de forma més eficient, fer créixer la productivitat de l’economia i fer que els productes nacionals tornin a ser atractius pel consumidor. Malauradament, això no es pot assolir d’un dia per l’altre, ens hem adormit durant anys en l’autosatisfació d’un creixement de tipus especulatiu i ara ho comencem a pagar... i ho pagarem car.

Tot i així, com deia aquell, no estamos tan mal, perquè no tothom s’ha adormit a la palla aquests anys. Un bon exemple és en Jordi Casanovas i la companyia Flyhard, que estrenen obra a la Villarroel. Una bona oportunitat de maximitzar la utilitat del nostre consum i fer-ho de forma patriòtica sense que se’t quedi cara de tonto. Perquè la revolució comença per...