La crisi que ens ve a sobre, aquesta que omple pàgines i pàgines de la premsa, minuts i minuts de les notícies, tertúlies d’indocumentats i que és tema de conversa de la gent corrent, aquesta crisi tan enunciada que per ara encara només s’ha mostrat tímidament, segurament serà recordada pel patiment que provocarà. Però també podria tenir la seva cara amable un cop superada. I és que ja fa una temporada que sembla que bufen vents de canvi, i no merament cosmètics. Ja fa uns anys, Keynes va dir que “ Són les idees i no els interessos creats el que són perilloses per bé o per mal”. I tot el que s’està esdevenint sembla que ha posat les idees neoliberals entre l’espasa i la paret. Els interessos que havien patrocinat i finançat la revolució neoliberal estan tan o més vius que ahir, però la força de la realitat està escombrant aquelles idees que fins ahir havien de vertebrar la societat ideal per alguns, eren veritats absolutes per altres, o com a molt la única alternativa possible per a gestionar l’economia, allò de la fi de la història. Però els fets estan transformant allò que fins fa poc era una opinió àmpliament compartida en quelcom cada vegada més extremista. I tot allò que eren heretgies, ara s’han convertit en les polítiques que han d’aplicar els governs responsables. Nacionalitzacions, dèficit públic, plans de rescat per la indústria, qui se’n recorda de la inflació?
Temps al temps, però sembla que ha arribat el torn d’un nou tipus de polítiques més favorables als interessos generals. Aquells que governaven fins fa poc i parlen d’extravagàncies històriques no són més que extravagants creixentment aïllats. Aquestes (no tant) noves idees són perilloses i diria que més per bé que per mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada