Taxes i tributs intel•ligents

Ahir vaig escoltar amb interès el ple de l’Ajuntament de Vilafranca on es van discutir, entre altres aspectes, les ordenances fiscals. Essent un assumpte més aviat avorrit pel públic en general i també pels regidors, que es van queixar reiteradament de la farragositat del tema, no és menys cert que és d’una importància vital.

A nivell municipal, en general, sempre tenen més interès els aspectes relacionats amb la despesa (les polítiques que aplica l’Ajuntament) que no pas els relacionats amb els ingressos. Això es deu a què la majoria de tributs i taxes que recapta l’ajuntament són de caràcter indirecte, és a dir regressius, i que és difícil fer que tinguin algun interès intrínsec a part del recaptatori. Així que en general els debats es centren en quin percentatge s’augmenten les taxes.

Ahir, però, es va aprovar una mesura en les ordenances fiscals que em va semblar que era una gran idea. Dins de la campanya, Vilafranca sense bosses de plàstic, es van aprovar bonificacions en els impostos que pagaven els establiments d’alimentació que apliquin mesures reals per desincentivar l’ús de bosses de plàstic a la clientela. Així que aquest impost, que abans no tenia cap sentit econòmic més enllà del recaptatori, tindrà un efecte important en la reducció de residus plàstics a la Vila.

Trobo que és una mesura molt interessant però que es va quedar curta.

En primer lloc perquè, em va semblar entendre que només s’aplicaria a les grans superfícies. I sobretot perquè es limita a les bosses de plàstic.

Un dels grans problemes de Vilafranca és l’escàs èxit de la recollida selectiva d’escombraries que fa que les despeses que han d’afrontar els ciutadans siguin cada vegada més elevades. Aquest aspecte s’hauria de millorar, ja sigui millorant el sistema de recollida, o conscienciant als ciutadans de complir amb els seus deures cívics, però no vull parlar sobre aquestes qüestions.

Reciclar és complicat i car[1], en canvi gastar menys podria ser fàcil i barat.

Sovint, quan vaig a comprar em poso bastant nerviós perquè la manera com estan embolicats els productes és absolutament excessiva. Fruites i verdures envasades i amb safates, carns i embutits amb safates de poliestirè, llaunes enlloc d’envasos de vidre... Un malbaratament extraordinari i sense sentit.

I si l’ajuntament apliqués una política de pal i pastanaga per solucionar aquest problemes? Pujar les taxes als establiments en general, però aplicar bonificacions importants a aquells que adquirissin la qualificació d’establiment sostenible, responsable... el nom no fa la cosa.

I per ser un establiment responsable s’haurien de complir, per exemple aquestes condicions:

Venda de verdures i fruites no envasades

Venda de refrescos, cerveses etc. només en envasos de vidre fins i tot retornables (com passa en altres països europeus i també aquí en el cas dels bars).

Absència de safates de poliestirè

Progressiva substitució d’envasos de plàstic i tetra-bricks per vidre (en la mesura del possible)

Regulació de la temperatura de l’aire acondicionat.

Prohibició de climatitzar un establiment amb les portes obertes.

En fi, això només és un petit recull d’algunes de les condicions que s’haurien de complir per guanyar-se l’etiqueta d’establiment responsable, millorar la imatge del negoci i, de pas, estalviar-se uns euros d’impostos. Evidentment això acabaria beneficiant a tots els vilafranquins que veurien com baixarien les despeses del tractament de residus i de retruc al sempre maltractat medi ambient.

Res més, crec que fóra bona idea ampliar l’abast de la mesura aprovada ahir per eliminar l’ús de bosses de plàstic. Dotem d’imaginació a la política fiscal municipal!!!

---

[1] Encara que no reciclar sigui encara més car