El cinsime de l'Alcalde Regull

El Sr. Regull té una barra descomunal. Durant mesos ha treballat intensament per frenar per tots els mitjans la campanya que pretenia denunciar la mala gestió gestió a Caixa Penedès, les remuneracions i fons de pensions i excessius, la manca de transparència i la opacitat. Una gestió que ha fet que Caixa Penedès s’hagi diluït en el Grup Mare Nostrum, que Vilafranca en perdi la seu social, que perilli la continuïtat de l’Obra Social i també els centenars de llocs de treball que generava al territori.

Quan ICV i la CUP van presentar la moció del Juliol denunciant tots aquest fets, l’Alcalde Regull va intentar il·legalitzar-la. El Sr. Alcalde al·legava que el Ple municipal no tenia competències per discutir sobre aquest tema. Quan va veure que no podia, i la moció va entrar per urgència a l’ordre del dia, el Sr. Ruiz va agafar el relleu. En la discussió de la moció, el Sr. Ruiz, i ja em perdonareu el to, va dir moltes bestieses. Aquí hi teniu un extracte de l’acta del ple del Juliol: 

El Sr. Ruiz també va dir que els directius esmentats eren “bones persones” i que alguns fins i tot eren amics seus. Va dir que l’Ajuntament no tenia competències per intervenir en la gestió d’una entitat privada. Va dir que sempre havia votat a favor de tot el que s’havia presentat a l’assemblea general, també el nomenament del Director General: en Manel Troyano, ara investigat per la fiscalia. Va dir també que ell considerava que s’havia fet una bona gestió a Caixa Penedès. La millor possible donades les circumstàncies.

Va dir que el tema que el feia sentir més orgullós era que s’hagués mantingut el nom comercial de Caixa Penedès, i que això era molt important per la promoció de la comarca. Aquí si que va ser profètic. Mai res com l’Escàndol de Caixa Penedès, ara investigat per la fiscalia, havia fet tant per donar mal nom a la comarca. Costarà molt netejar-ne la imatge.

Aquí hi podeu veure què pensava amb més profunditat el Sr. Aureli Ruiz, tant sols fa uns mesos.

Rectificar és de savis, i afortunadament a dia d’avui l’alcalde Regull i el Conseller Ruiz han entès que la situació era insostenible i que l’únic camí és el marcat pel Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Ho celebro.

Però el que és inacceptable és que ara es dediquin a criminalitzar aquells que des del principi hem denunciat la mala gestió de Caixa Penedès i n’hem demanat una renovació total per recuperar-ne la credibilitat i posar-la al servei de l’interès col·lectiu.

El Sr. Regull ha fet una crida a la ciutadania perquè no participi de la concentració #netegemcaixapenedès. Argumenta que aquesta concentració només contribuiria a donar més mal nom a l’entitat d’estalvis.

Sr. Regull, vostè és un cínic. El que ens mou a les persones que anirem a la concentració és convertir Caixa Penedès en una entitat exemplar. Posar-la al servei de la col·lectivitat.

El que ha donat mal nom a Caixa Penedès és l’actuació immoral dels seus directius i la manca de control dels òrgans de govern de Caixa Penedès (Assemblea, Consell d’Administració i Comissió de Control) que no han pogut o volgut detectar aquestes irregularitats. El Sr. Ruiz, entre molts altres forma part d’aquest òrgans de govern, i el que ja hauria hagut de fer des de fa temps és demanar perdó per la seva lamentable actuació com a Conseller.

Finalment, Sr. Regull, vostè és un desagraït. Aquells que fa temps que estem treballant pel rentat de cara de Caixa Penedès li hem proporcionat un full de ruta clar de per on s’ha d’avançar: El Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Un full de ruta, que ha permès que l’Ajuntament de Vilafranca tingués clar per on havia d’avançar quan la fiscalia va entrar en joc en tot aquest escàndol.

I vostè paga l’esforç col·lectiu d’aquells que hem treballat per marcar el full de ruta acusant-nos d’embrutar el nom de l’entitat. Vostè és un cínic i un desagraït. El seu discurs és políticament impresentable. Resto a l’espera que rectifiqui les seves declaracions i reconegui la feina feta per aquells que des de finals de Juny vam començar a treballar per salvar Caixa Penedès de les mans d’uns gestors irresponsables que ens han deixat Caixa Penedès a la UVI. 

M'agradaria també veure'l a la concentració de Dijous.

Ara més que mai. Dijous 1 de Desembre a les 19h, Concentració a la Seu Central de Caixa Penedès. #netegemcaixapenedès per #salvarcaixapenedès.

1 a 0. La batalla continua

El món està fet un desastre. Misèria, desigualtats, corrupció, violència, etc. El front de lluita és tant ampli que vegades es fa difícil saber cap on s’ha d’avançar. Els obstacles són tant grans, que ni que es tingui clar, es fa difícil també avançar. Tot plegat fa que sigui fàcil caure en el desànim i la resignació. Aquests són els millors aliats de l’status quo. I són els primers que s’han de combatre.

Al Penedès, des de principis d’estiu vam començar a lliurar una batalla al voltant dels Escàndols de Caixa Penedès. Sincerament, en moltes ocasions jo també pensava que era una causa perduda, noble, però que fàcilment acabaria naufragant.

Però hem persistit, hem anat sumant suports i el que semblava impossible és avui una realitat. Els dos màxims directius de Caixa Penedès s’han vist forçats a dimitir. És una gran victòria. Però no es pot caure en l’autocomplaença.

De moment han nomenat president a l’Albert Vancells i Nogué. Ell juntament amb en Magí Casulleres Canela i en Josep Colomer Ràfols formaven part de la Comissió de Retribucions que és l’òrgan que aprovava aquestes remuneracions i fons de pensions escandalosos. Caixa Penedès ha sortit del foc per caure a les brases.

Què passa amb els diners que han cobrat els alts directius de l’entitat al llarg dels darrers anys? Els han de tornar? Això és el que van plantejar ICV i la CUP al Ple del Juliol on varen quedar sols. Han canviat d’opinió els grups de CiU, PSC, PP i ERC? Tant de bo.

S’ha d’investigar la mala gestió de Caixa Penedès. S’ha de discernir si es poden emprendre mesures judicials contra els gestors de l’entitat que l’han portat a la ruïna mentre s’enriquien sense pudor.

S’han de passar comptes, perquè és de justícia. Però sobretot perquè s’ha d’enviar un senyal clar i nítid de cara al futur: els mals comportaments es paguen cars. Tot amb la voluntat que situacions similars no es tornin a repetir.

Però també s’ha de mirar al futur. I el futur està en el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Aquest manifest acordat per un grup d’entitats de la comarca, al que ja s’han adherit diversos Ajuntaments, el CCAP i un nombre creixent de particulars marca les línies mestres de com s’hauria de gestionar Caixa Penedès en el futur: amb rigor, professionalitat i transparència. I marca també els objectius que ha de perseguir: l’arrelament al territori i l’enfortiment de l’obra social.

Per aconseguir-ho s’hauran de vèncer altra vegada les resistències de l’status quo. Per això necessitem del suport de tota la ciutadania. Adheriu-vos al manifest. Acosteu-vos als partits polítics i alceu la veu. Escriviu a la premsa. Sortiu al carrer. Expresseu la indignació.

Marquem el rumb correcte.

El darrer escàndol al voltant de Caixa Penedès

La Vanguardia ha publicat avui mateix una serie d’informacions al voltant de les remuneracions i fons de pensions dels alts directius de Caixa Penedès. Concretament de Ricard, Pagès, Manel Troyano, Jaume Jorba i Joan Caelles. Entre els quatre disposen d’un fons de pensions dotat de 20 milions d’euros. Com és habitual, es desconeix la quantitat individual que correspon a cadascun d’aquests individus. Es desconeix també si ja han rescatat el fons de pensions. 

A més a més també informen de l’actual sou de Manel Troyano, que ronda al voltant de 500.000 euros anuals, uns 42.000 euros mensuals. Tot aquest dineral per ser el director general de Caixa Penedès, una entitat que actualment només té 10 treballadors en plantilla.

Tot això no és més que un nou escàndol de gran magnitud però en total sintonia amb el que es comentava aquí.

Però les coses estan canviant i la societat civil està començant a demanar que s’assumeixin responsabilitats al voltant de tot aquest escàndol.

Un grup d’entitats de la Comarca van fer públic el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès. Entre altres coses, el Manifest exigeix que es renovin la totalitat d’alts càrrecs de l’entitat i que assumeixin responsabilitats per la gestió realitzada en el cas que corresponguin.

A dia d’avui ja s’han adherit al manifest els Ajuntaments de Vilafranca, Sant Quintí de Mediona, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, CCOO Alt Penedès, el Moviment 15-M de Vilafranca i un nombre creixent de particulars.

Entre tots podem capgirar aquesta situació. Estem essent pioners a l’Europa Continental exigint que aquells que a través de la mala gestió han abocat a la fallida al sistema financer i han arrossegat al conjunt del país a una crisi econòmica i social dramàtica. 

Passem comptes!

Adhereix-te al Manifest!

Fes-ne difusió!

Els tecnòcrates i la Democràcia.

Darrerament des de la UE se’ns està venent la idea que la única sortida que tenen els països amb problemes amb el deute sobirà és instal·lar un govern de tecnòcrates. Aquest govern, s’entén que és neutre ideològicament i que està altament capacitat per emprendre les mesures necessàries per treure aquests països de la crisi. I encara més, que no hi ha alternativa.

 Aquest discurs està més que tronat. La Grècia clàssica que es va inventar la Democràcia, va haver de lluitar contra aquells que consideraven que era millor un sistema oligàrquic. Entès, evidentment, com el govern dels millors. Aquests darrers, veien com un perill que el poble, de mitjana, menys qualificat i preparat que les elits, agafés les rendes del govern.

Aquest mateix debat es va repetir a principis del segle XX amb la lluita pel sufragi universal. Altra vegada hi va haver discursos apocalíptics sobre les conseqüències que l’accés del “poble” a les institucions podia generar. El que va acabar succeint és que el conjunt de la població es va començar a beneficiar dels fruits del creixement econòmic amb més intensitat, es va construir l’Estat del Benestar i el desenvolupament en sentit ampli va créixer com mai.

Ara ens volen tornar a vendre la idea del govern dels millors, dels tecnòcrates, a l’estil d’un sistema d’oposicions. Perquè el poble és incapaç de governar-se a si mateix.

Hi tornarem a caure?

Qui està pagant la crisi? Qui l'hauria de continuar pagant?

La setmana passada es va fer públic que la desigualtat d’ingressos a Espanya havia augmentat de forma espectacular. Una manera de mesurar la desigualtat és la ràtio entre els ingressos del 20% més ric i el 20% més pobre de la població. És el que s’anomena la ràtio S80/S20. Aquesta ràtio va augmentar del 5,4 al 6,9 entre el 2008 i el 2010. Un període en que el PIB va caure un 3,35%.

Aquestes fonts no detallen què va passar amb el 60% de la població de classe mitjana (entre aquests dos 20%). Però si suposem que la seva situació relativa no va canviar, un escenari bastant conservador perquè tot indica que la seva situació també va empitjorar, podrem veure què significa realment, l’augment de la ràtio S80/S20.

Ras i curt:

Els ingressos del 20% més pobre han caigut un 21,7%

Els ingressos del 20% més ric han augmentat un 0,05%

Queda clar, doncs, qui està pagant els estralls de la crisi i qui no ha assumit cap tipus de cost fins ara.

Contra això no s’hi pot fer res. Però potser ens hauríem de plantejar amb certa urgència qui ha de continuar pagant aquests costs en el futur.

L'esperit del 25-O

L’Ajuntament de Vilafranca ha estat el primer a demanar a una entitat financera, en aquest cas Caixa Penedès, una gestió professional, transparent i democràtica, el blindatge de l’Obra Social i la seva vinculació territorial. També el cessament de tots els alts càrrecs de l’entitat i l’assumpció de responsabilitats, que s’entén que és una condició necessària per l’assoliment d’aquests objectius. Podeu consultar el text de la moció aquí.

A principis d’estiu es va iniciar una campanya de denúncia al voltant de l’Escàndol de Caixa Penedès. Ha estat un llarg camí ple d’obstacles, de censures a la premsa, d’amenaces de querelles judicials, de suports que la por a les represàlies mantenia en silenci, etc. Hem rebut també severs càstigs democràtics, com la pallissa a que ens va sotmetre el Ple del 19 de Juliol en la votació d’una moció similar que va ser rebutjada per 18 a 3.

El consens assolit el 25-O no és fruit de la casualitat. Han estat mesos de treball dur: de difusió d’informació i sensibilització de la ciutadania al voltant d’aquest tema. De desenes de trucades i reunions amb entitats i persones amb la intenció de teixir complicitats i sumar suports. I tot això, des del principi, amb la obstinació de caminar junts amb el conjunt de les forces polítiques del consistori. Un èxit col·lectiu.

L’esperit del 25-O tracta de recuperar la política per assolir objectius compartits als que mai s’hauria hagut de renunciar. En aquest cas, un sistema financer al servei de les persones.

L’esperit del 25-O és treball, conviccions fortes i voluntat de sumar consensos sense partidismes ni exclusions amb la voluntat de posar un gra de sorra per la construcció d’un món més digne.

A l’esperit del 25-O no hi tenen lloc ni les amenaces de querelles judicials que el Sr. Magí Casulleres ha fet arribar a en Carles Querol per divulgar una veritat objectiva, ni la l’autocensura dels mitjans de comunicació, ni la por a parlar. L’esperit del 25-O és una alenada d’aire fresc que pretén donar la paraula a la ciutadania i posar fre als excessos comesos al sector financer i que han arrossegat el país a una crisi econòmica i social dramàtica.

L’esperit del 25-O ha nascut a Vilafranca, però amb la intenció d’estendre’s arreu on s’hagin produït situacions similars.

Finalment, l’esperit del 25-O sap que el consens assolit és només un primer pas encaminat a transformar Caixa Penedès ara integrada al Banc Mare Nostrum en una entitat exemplar, i deixar enrere una història plena de despropòsits i mal govern.

Esperem que aquells que tenen representació a l’assemblea de Caixa Penedès no s’oblidin de l’esperit del 25-O a l’entrar a la sala. Restarem a l’aguait.   

De l’Escàndol de Caixa Penedès a l’Escàndol de Caixa Catalunya

Sembla que els directius de les Caixes Catalanes estan exempts de tota crítica per la mala gestió realitzada i que ha fet que el model català de caixes sigui un record del passat. Deu ser cosa de l’oasi català, però jo no hi veig massa diferència amb el que ha passat a la CAM. Tot i així, ni la societat, ni la premsa, ni cap organització social, política ni sindical han aixecat la veu per denunciar tot aquest escàndol. Bé, la CUP i ICV, però només a Vilafranca.

La setmana passada Catalunya Caixa va haver de ser nacionalitzada. Hom diria que la gestió feta per la directiva va ésser lamentable. Tot i així, els 10 màxims directius van ser remunerats de mitjana els anys 2008 i 2009 (just abans de la fallida) amb 645.000 euros i 552.000 euros de mitjana per cap. Ni més ni menys que 1.767 euros al dia. A més a més, l’any 2008 es van gastar 8,2 milions d’euros en indemnitzacions per acomiadament de directius. Gairebé 1.400 milions de pessetes!!!

No ho dic jo, ho diuen les memòries anuals de Caixa Catalunya del 2009. Les podeu consultar aquí, pàg. 109.

Es normal que els contribuents haguem de rescatar aquestes entitats amb fons públics mentre la gent que les dirigien s’han enriquit de forma escandalosa?

Alguns banquers comencen a caure en desgràcia, d'altres...

Mentre alguns comencen a pagar les conseqüències de la mala gestió com a directius d'alguna entitat financera, d'altres continuen vivint a cos de rei. Parlo del recent acomiadament de la Directora General de la CAM i del nomenament de Ricard Pagès, ex Director General i actual President de Caixa Penedès, com a nou membre del consell d'Administració de Miquel i Costas i Miquel. Per més increïble que pugui semblar, el Sr. Pagès formarà part de la comissió de retribucions. Quan de temps més haurem d'aguantar tota aquesta ignomínia?

Catalunya Caixa, Caixa Penedès... la impunitat al descobert.

Avui s'ha sabut que el Banc d’Espanya es farà càrrec al voltant del 80% del capital de CatalunyaCaixa: l’entitat bancària sorgida de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa. Les mateixes fonts diuen que no es rellevaran ni els directius ni els membres del Consell d’Administració d’una entitat quasi nacionalitzada.

La xifra del 80% és la ràtio entre el capital aportat pel FROB i el patrimoni net de l’entitat. Segons les memòries de Catalunya Caixa el patrimoni net de l’entitat a 31-12-2010 era de 2.106 milions d’euros (aquí, pàg. 139). Només 6 mesos abans, el 1-7-2010, el patrimoni net de la nova entitat fusionada era de 2.474 milions d’euros. Sorprenentment, la suma de patrimonis nets de les tres entitats abans de la fusió era de 3.770 milions d’euros (aquí, pàg. 135). Això vol dir que en només 6 mesos s’ha esfumat un 42% del patrimoni net del nou Grup Catalunya Caixa.

Algú ha assumit cap responsabilitat? Com sempre, el contribuent, que sense ser responsable de res ni ser preguntat per res ha de pagar els plats trencats de la mala gestió d’uns directius i la manca de control d’un Consell d’Administració que tots plegats pagarem molt car.

Les darreres setmanes he estat fent un seguiment de l’evolució de Caixa Penedès. I després d'aquesta petita excursió, crec que és hora de tornar a preocupar-se dels temes que tenim a prop de casa. I sobre els que podem arribar a tenir alguna capacitat d’incidència. Lamentablement, a dia d’avui aquells que tenen representació als òrgans de govern de l’entitat prefereixen seguir fent l’orni. La història els posarà al seu lloc.

CatalunyaCaixa ha hagut de ser quasi-nacionalitzada perquè cap inversor privat ha volgut fer-se càrrec de l’entitat. Amb la seva salut financera no pot estranyar a ningú. El Grup BMN té la intenció de buscar inversors privats per satisfer les exigències de capital del Banc d’Espanya. Ho havia de fer abans de finals de mes, però de moment ningú s'hi ha animat. Per ara, el Banc d’Espanya li ha concedit una pròrroga.

Ho aconseguiran? El temps ho dirà, però els balanços de Caixa Penedès no permeten ser gaire optimistes. El patrimoni net de Caixa Penedès ha caigut un 41% des del 31-12-2007  al 31-06-2011. Un deteriorament idèntic al de CatalunyaCaixa.   

 No hi ha diners per escoles, llars d’infants, hospitals, universitats, polítiques socials, etc. però resulta que en sobren per a rescatar un sistema financer que no aporta res de bo al país. Anem malament i si seguim així anirem pitjor. Ho deia Bertolt Brecht fa més de mig segle i la va clavar.

Els de dalt

es reuneixen en una sala

home del carrer:

abandona tota esperança.

Més veus contra l'Escàndol de Caixa Penedès.

En Carles Querol, ex-Alcalde de Sant Sadurní fa unes interessants reflexions sobre la situació de Caixa Penedès a la seva web. L'únic que cal per aturar tot aquest despropòsit és trencar el silenci còmplice que hi ha al voltant de tot aquest tema. Cada vegada que es trenca un silenci, es redueix el marge de maniobra dels dirigents de Caixa Penedès sortir impunes de la mala gestió realitzada. Depèn de tots nosaltres.