Tanquem
aquest any 2014 amb una notícia molt trista. Ens ha deixat el Joan Andreu,
mestre de l’Escola Estalella i Graells. El Joan Andreu ha estat el mestre de la
meva vida. El Gran mestre. No només per mi, a Vilafranca hi té centenars de
fans entre els nens i nenes i homes i dones que han passat per la seva aula
tots aquests anys.
Em
vas marcar profundament, recordo les teves classes com uns moments de gran
felicitat i emoció. Hi vaig aprendre molt. Tenies un nosequè especial per despertar la nostra curiositat, ganes de saber
més i de trobar respostes. I tot això en la matèria més impopular de totes, les
mates. I a més, eres proper, divertit... eres únic.
Estic
en deute amb tu. Per tot el que em vas donar. Per això, des del primer dia que
vaig començar a treballar en la meva tesi sabia que te la volia dedicar a tu.
Hauria pogut omplir pàgines glosant-te, però va quedar així:
During this large period of intellectual training I had a lot of
different teachers. Some of them really made a difference, turning my studies
into a pleasant activity. I would like to thank specially the best teacher I
ever had. Joan Andreu taught me maths in Estalella i Graells when I was around
12 years old. With him I began to be fascinated about looking inside the black
boxes of life. He inculcated me the passion for knowledge, a persistent desire
to discover how numbers work and a permanent will to turn mysteries into
rationally understandable phenomena. And all that in a healthy environment with
my classmates, fighting together to advance in the hurdles race of learning.
Des
que vaig deixar l’escola he pensat sovint amb tu, amb una gran nostàlgia, per
l'empremta que vas deixar en mi. Sempre amb els ulls envidriats de l’emoció. Avui,
ja entre un mar de llàgrimes que no em deixen escriure el que voldria. Moltes
gràcies Joan! Encara que te’n vagis, sempre estaràs entre nosaltres. Perquè has
deixat un record inesborrable.
I
una abraçada a familiars i amics en aquests moments tant difícils.