Després del pregó-massatge de Joan Tarrada i de la tebiesa dels versots dels diables sobre aquest assumpte, potser val la pena recordar de què va l'Escàndol de Caixa Penedès.
dimecres, 31 d’agost del 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
Els soldats de la directiva de Caixa Penedès
L’estratègia d’aquells que s’oposen a que la directiva de Caixa Penedès assumeixi responsabilitats per la mala gestió de l’entitat ha consistit bàsicament a intentar silenciar tot aquest afer. L’intent d’il·legalització de la moció a l’Ajuntament, el tipus de cròniques que es fan a la premsa local. La por, sí, la por a les represàlies que té la gent per dir el que pensa. Evitar el debat i la confrontació, mirar que aquest afer passi de llarg el més ràpidament possible. Tornar a la normalitat. La normalitat entesa com el blindatge dels privilegis de les elits a costa del saqueig dels ciutadans.L’estratègia del silenci es sol aplicar quan no hi ha arguments per debatre. Però en tot exèrcit sempre hi ha algun soldat kamikaze que es llença al buit i intenta defensar allò que no es pot defensar amb la força de les paraules.
Em sap greu que aquest soldat kamikaze hagi estat precisament l'Aureli Ruiz, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament i Conseller a l'Assemblea de Caixa Penedès. Des de la distància, sempre he pensat que l'Aureli és un dels millors regidors de l'Ajuntament. Un tipus solvent, preparat, rigorós, gens propens al debat especulatiu, al populisme ni a la demagògia. Una persona que acostuma a presentar els seus arguments fonamentats en fets sòlids i contrastables. En definitiva, un regidor que acostuma a convèncer.
Per això m'estranya aquesta obstinació a defensar que els dirigents de Caixa Penedès, donades les circumstàncies, han pres sempre les millors decisions possibles. Aureli, no només no convences a l'audiència, sinó que jo crec que ni tant sols et convences a tu mateix. Un consell, torna del costat fosc, junts podem lliurar aquesta batalla per un món una mica més just, digne i transparent. T'hi apuntes?
Us deixo amb el debat que vam mantenir via facebook. Amb el desig sincer que ben aviat puguem caminar en la mateixa direcció.
divendres, 5 d’agost del 2011
L'Escàndol de Caixa Penedès (VII)
La intervenció de la CAM (Caja del Mediterráneo) ha destapat un seguit d’escàndols relacionats amb la mala gestió de l’entitat. Un dels aspectes que ha generat més polèmica ha estat la concessió de crèdits als membres del Consell d’Administració de la CAM a tipus d’interès per sota dels del mercat.
Això és un escàndol en tota regla que ha estat recollit per tots els mitjans de comunicació, però és un fet esporàdic?
A Caixa Penedès podria haver passat quelcom semblant. Les Caixes estan obligades a fer públics els crèdits, préstecs i avals concedits als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control i als familiars de primer grau dels mateixos, detallant les quantitats i les condicions d’aquestses operacions Aquesta informació és pública i es pot trobar als Informes del Gobierno Corporativo de Caixa Penedès.
En total, al llarg dels darrers sis anys als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de Caixa Penedès se'ls han concedit 9.347.000 euros per aquestes operacions (sense comptabilitzar targetes de crèdit). Només en Magí Casulleres i Canela, l’Eloi Miralles Figueres i en Josep Just Quer se'ls ha concedit 6.814.000 euros per les mateixes.
En aquest quadre s’hi poden veure la quantitat total d'operacions concedides a cadascun dels membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de Caixa Penedès (sense comptabilitzar targetes de crèdit).
| Total d'operacions | |
| Magí Casulleres Canela | 3.135.000 |
| Eloi Miralles Figueres | 1.880.000 |
| Josep Just Quer | 1.799.000 |
| Celia Mascaró Gras | 576.000 |
| Enric Castellnou Alberich | 356.000 |
| Wilfredo Wiladach Garcia | 300.000 |
| Angèlica Rodríguez Herrera | 250.000 |
| Pere Olivella Massana | 225.000 |
| Joan Santó Cots | 132.000 |
| Francesc Santamaria Calavache | 123.000 |
| Pasqual Ferrer Soler | 120.000 |
| Josep Esteve Esteve | 108.000 |
| Ramon Escardó Martí | 75.000 |
| Antoni Puigbet Romagosa | 60.000 |
| Joan Pascual Ferran | 42.000 |
| Lourdes Mitjans Casanellas | 40.000 |
| Meritxell Cabestany | 30.000 |
| Judit Bilbeny Vallespí | 27.000 |
| Salvador Esteve Figueras | 18.000 |
| Jaume Ros Raventós | 15.000 |
| Quim Mach i Aicart | 14.000 |
| Pere Paune Olive | 12.000 |
| Pedro Ríos Romero | 10.000 |
| Total | 9.347.000 |
En aquests informes s’hi pot veure que els membres del Consell d’Administració aconsegueixen crèdits hipotecaris, per norma general a un tipus d’interès fix del 3%. Quantitat que evidentment està molt per sota de les condicions que s’ofereixen en el mercat. O préstecs personals a tipus a partir del 2,32% a 96 mesos!!! La casuística és molt llarga.
Es desconeix si els préstecs concedits estan al corrent de pagament.
Com és que el cas de la CAM ha provocat un escàndol majúscol i, en canvi ,l'afer de Caixa Penedès passa totalment desaparcebut?
Per què?
Als darrers posts, plantejava que es feia difícil entendre com els membres del Consell d’Administració de Caixa Penedès s’havien desentès totalment de controlar l’entitat i els seus directius en particular. No només això, el Consell d’Administració va aprovar remuneracions molt generoses, fons de pensions milionaris i a més ha premiat amb ascensos als directius que han portat Caixa Penedès a la ruïna.
Hi ha qui podria pensar en l’existència de favors creuats. Avui per mi, i demà per tu. Caixa Penedès concedeix préstecs en condicions preferents als membres del Consell d’Administració i aquests agraeixen aquests gestos amb bones remuneracions, fons de pensions milionaris i ascensos als directius. Evidentment, jo no puc subscriure aquesta hipòtesi, que és purament especulativa i que no es basa en fets sòlidament contrastables.
Segurament, la seva actuació estava basada en la fe cega envers la professionalitat i la integritat dels directius de l’entitat.
El lector pot arribar a les seves conclusions.
El que si que podria estar d’acord amb aquesta hipòtesi és el regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Vilafranca, el Sr. Josep Ramon. En la discussió de la Moció per un canvi en la gestió de Caixa Penedès presentada per ICV i la CUP al darrer Ple de l’Ajuntament de Vilafranca, el Sr. Josep Ramon ho va deixar molt clar: “Srs. (d’ICV i i de la CUP) Què pretenen amb aquesta moció, posar-se la directiva de Caixa Penedès en contra i que mai més subvencionin res a l’Ajuntament?” És a dir, callar i parar la mà. Almenys va tenir la valentia de parlar clar.
Però potser va ser encara més ignominiosa la intervenció del regidor de CiU i representant de l’Ajuntament a l’Assemblea de Caixa Penedès, el Sr. Aureli Ruiz, que comentava que al capdavall els directius mencionats a la moció no només eren amics seus sinó que a més a més eren bones persones. Amb aquests arguments no s’hi pot lluitar.
La moció va ser rebutjada per 17 vots en contra (CiU, PSC i PP), 1 abstenció (ERC) i només 3 vots a favor (ICV i CUP). Va ser la moció de la vergonya. Una vergonya que els Vilafranquins ens hauríem de treure de sobre per recuperar la dignitat col•lectiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
