10 raons per votar a CiU

1.- Eliminaran l’impost de successions: s’ha d’ajudar als que més tenen. Perquè la vida és molt més divertida si ja des del naixement les desigualtats són elevades.

2.- Rebaixaran l’IRPF per les rendes superiors a 150.000 euros. Altra vegada s’ha d’ajudar als més rics. Mereixen la solidaritat de tots els catalans.

3.- Prometen un món feliç: pagar menys impostos i donar més serveis públics. Que no sigui possible és irrellevant, però, no és bonic pensar-hi?

4.- Són la garantia d’esborrar el llegat nefast dels comunistes d’ICV al govern.

5.- Premiar un partit que s’ha finançat amb comissions d’obra pública a través del Palau de la Música dirigit pel Fèlix Millet. Premiar-los també per mentir i menystenir al Parlament de Catalunya durant la comissió d’investigació sobre el cas. Evidentment, és molt millor finançar-se així que no pas amb aportacions dels militants amb càrrecs públics, com feien a ERC.

6.- Llibertat d’escollir escola. És a dir, subvencionar a aquelles famílies que volen portar els nens a escoles sense pobres.

7.- Un motiu ètnic. Portar a la presidència un home amb els vuit cognoms catalans, ja n’hi ha prou de l’humiliació que ha suposat aguantar un President xarnego durant quatre anys.

8.- Derogaran el codi ètic del mossos d’esquadra. Els mossos no cal que segueixin cap protocol per les seves actuacions rutinàries. Llibertat per fer un ús sense límits de la força sobre els detinguts! Només faltaria que els mossos s’haguessin de comportar bé!

9.- Faran el transvasament del Roine. Amb les dessalinitzadores el subministrament ja està assegurat però s’ha d’ajudar a les grans constructores com sigui.

10.- Si Artur Mas és el nou president, la Pilar Rahola, irradiant de felicitat i amb la satisfacció del deure acomplert, potser es retira i deixa d’ofendre la intel·ligència de milers de catalans.

Carme Trilla premia la delinqüència organitzada

Aquesta notícia que avui ha sortit a la llum demostra amb escreix la indignitat del país on vivim.

1.- El contribuents amb els nostres impostos financem unes necessàries polítiques d’habitatge.

2.- Els pisos de protecció oficial tenen un preu màxim de venda regulat per llei.

3.- Alguns propietaris dels pisos de protecció oficial decideixen vendre’s el pis (durant el boom), però el preu oficial (40.000 euros) els sembla poc i el venen per 200.000 euros.

4.- Com que és il·legal han de cobrar 160.000 en negre (així és com tornen a la societat el sacrifici que vam fer per facilitar-los l’habitatge en el passat).

5.- El comprador, que és un immigrant sense mitjans, no pot pagar la part en negre en efectiu, però va al banc i li donen una hipoteca.

6.- El Banc dóna crèdit per 200.000 sabent que el pis val 40.000

7.- El notari dóna fe que l’operació es fa conforme a la llei.

8.- El comprador es queda a l'atur, no pot seguir pagant la hipoteca i el banc es vol quedar l’habitatge i fer que l’antic propietari, ara homeless, continuï pagant el préstec.

9.- Salta l’escàndol.

10.- La Secretaria d’Habitatge de la Generalitat (Carme Trilla) decideix per decret duplicar el preu dels pisos, per netejar els balanços dels Bancs, a canvi que aquests cancel·lin el deute dels hipotecats i els deixin continuar vivint com a llogaters en aquests pisos.

I un es pregunta: l’administració no hauria d’emprendre mesures judicials per perseguir el conjunt de delictes que s’han produït? Castigar als venedors per cobrar en negre, inhabilitar als notaris per prevaricació, i empaperar Bancs, notaris, compradors i venedors per estar involucrats en una trama il·legal i contra l’interès públic?

Res, delinquir està premiat en aquest país. Vergonya!

I sobretot estupefacció.