dimecres, 13 de febrer del 2013

Els directius de Caixa Penedès no són els únics culpables







Josep Colomer i Ràfols, President de Caixa Penedès (2003-2011)




La fiscalia anticorrupció s’ha querellat contra Ricard Pagès, Joan Caelles, Manuel Troyano i Santiago Abella per l’escàndol dels fons de pensions que al final ascendeixen a 31,6 milions d’euros. És una gran notícia.
En aquesta querella, el fiscal Ulled exonera de tota responsabilitat als membres del consell d’administració de Caixa Penedès perquè considera que aquests quatre directius i Jaume Jorba van actuar a les seves esquenes dels membres del consell d’administració.
El relat dels fets que fa el fiscal és molt aclaridor, tot i així és sorprenent que no es presentin càrrecs contra els membres del consell d’administració per diverses raons.
Segons la querella els fets objecte de delicte comencen l’any 2001 quan aquests 5 directius desvien 8,7 milions d’euros en un fons de pensions dels quals són beneficiaris.
Aquesta primera aportació va estar avalada per la firma del President Parera, i qui firma un document hauria de saber què està firmant (p.21 de la querella)
La querella també relata que aquesta aportació inicial va ser incrementada anualment fins arribar als esmentats 31,6 milions a través de diferents pòlisses contractades de forma fraudolenta. Tot i així, també relata que totes les quantitats desviades a aquests fons de pensions figuren a les memòries anuals de Caixa Penedès  (p.25-26)

El següent quadre mostra els fons de pensions i retribucions dels 13 màxims directius de Caixa Penedès (no es detallen les quantitats individuals). Sembla prou aclaridor, i en tot cas es fa difícil entendre com ningú del consell d’administració es va alertar en veure aquestes quantitats ni  va exigir conèixer l’assignació individual d’aquestes quantitats.
Els membres del consell d’administració de CP han dit una vegada i una altra que no sabien res d’aquests fons de pensions. La única manera que això sigui possible és que no s’hagin llegit cap de les memòries anuals de CP. Unes memòries que anaven aprovant cada any. Unes memòries anuals van ser aprovades per amplíssima majoria any rere any també a cada assemblea general.
Les memòries anuals són un document públic que tothom pot consultar a la web de Caixa Penedès i a la de la CNMV. I evidentment és un document al que tenien accés els òrgans de govern de CP.
La informació continguda a les memòries anuals i als informes de gobierno corporativo van ser la base sobre la qual vaig elaborar el document L’escàndol de Caixa Penedès. En aquest document, que va generar un cert escàndol a la Comarca, es detallen moltes irregularitats entre les quals els fons de pensions i les remuneracions dels directius percebudes des de l’any 2005 (les anteriors no estaven disponibles a la web). Aquesta informació es va començar a divulgar en primícia el Juny del 2011 a través del portal http://elcantdelasirena.blogspot.com.es
Amb aquesta informació es va presentar també una moció a l’Ajuntament de Vilafranca en que es demanava a Aureli Ruiz, representant de l’Ajuntament a CP que exigís als 6 màxims directius que renunciessin als seus càrrecs i que retornessin de les quantitats percebudes.
La resposta de l’alcalde Regull va ser l’intent d’il·legalitzar la moció (aquí i aquí), que finalment va poder ser discutida i rebutjada pels vots en contra de CiU, PSC i el PP, l’abstenció d’ERC i els vots favorables d’ICV i la CUP. La premsa comarcal es va fer un ampli ressò d’aquells esdeveniments.
Aquesta actitud de bloqueig constant de l’Alcalde Regull segurament no té res a veure amb el fet que el seu pare: Enric Regull i Llorach va ser vicepresident de CP entre el 2004 i el 2008 i membre de les comissions executiva, de retribucions i d’inversions. Anys d’intensa desviació de diners cap als fons de pensions d’aquests directius.
Així que, a no ser que els membres del consell d’administració visquin en una realitat paral·lela, i no llegeixin ni els documents que han d’aprovar, ni segueixin la política local, ni llegeixin la premsa local, ni parlin amb la gent del carrer, es fa difícil pensar que no sabessin res d’aquests plans de pensions.
És clar que també es podria pensar que els membres del consell d’Administració preferien no fixar-s’hi gaire i continuar cobrant les suculentes dietes per assistència i crèdits a tipus bonificats. Estaria bé que algun dia aclarissin si realment són uns inútils integrals (tal com afirma el fiscal Ulled) o bé van preferir mirar cap a una altra banda.
Finalment, la querella del fiscal detalla que els directius objecte de la querella van reunir la comissió de retribucions i la d’inversions el Novembre de 2010 per tal de blindar-se els plans de pensions que correrien perill després de la intervenció del FROB al desembre del 2010:


És a dir que Josep Colomer, Albert Vancells, Magí Casulleres, Pedro Ríos, Joan Santó i Carlos Baiget es van tornar a deixar ensarronar. Altra vegada van fallar completament a l’hora d’exercir les funcions per les quals havien estat nomenats. Si realment no van entendre res del que van aprovar, haurien de demanar perdó públicament i retornar totes les remuneracions percebudes i crèdits en condicions favorables. En cas contrari, haurien de ser objecte de la querella.
És potser encara més escandalós que Ricard Banquells, que va assistir a aquestes reunions i per tant era plenament coneixedor del que s’hi tractava sigui encara ara el màxim directiu del que poc que queda de Caixa Penedès. Evidentment, el seu sou actual també és objecte d’un gran misteri. Hauria de ser cessat de forma fulminant. El president Solé i Bordes, el consell d’administració de transició i els actuals membres de la comissió gestora que estan configurant la nova fundació especial de Caixa Penedès són còmplices d’aquesta situació d’opacitat, ocultació i protecció de personatges pressumptament relacionats amb l’espoli, com el Sr. Banquells.
En fi, celebro que la fiscalia anticorrupció s’hagi querellat contra els directius beneficiaris de l’espoli de CP. És una gran notícia. Tot i així, el paper dels membres de l’assemblea de Caixa Penedès i sobretot els del Consell d’Administració és absolutament lamentable i haurien de passar comptes davant de la Justícia. I si és cert, com diu el Fiscal Ulled, que no sabien res del que passava a l’entitat que administraven, haurien de demanar perdó públicament i renunciar a tots els beneficis econòmics dels quals s’han beneficiat mentre mal-exercien el seu càrrec.

 




 Us deixo amb unes reflexions sobre la querella que ha presentat el fiscal anticorrupció Ulled contra els directius de Caixa Penedès i el grau de responsabilitat dels membres dels òrgans de govern de Caixa Penedès.