dilluns, 28 de maig del 2012

Pobresa i desigualtats al Diari Ara

Per vèncer la pobresa s'ha de mirar a les desigualtats. I corre pressa.

Consultar article

divendres, 18 de maig del 2012

Pedro Montes i la fi de l'euro


En Pedro Montes a principis dels 2000 va escriure el llibre “La historia inacabada del Euro”. I es va cansar de fer xerrades sobre els problemes de l'euro en el marc de les mogudes anti-globalització. Jo mateix, quan el vaig conèixer, pensava que estava una mica il·luminat, perquè aquest país nostre es va entregar al projecte de la unificació monetària de forma totalment acrítica. De fet, l’entrada a l’euro és l’expressió de pensament únic més potent que jo recordo. No hi havia pràcticament dissidència, i la que hi havia era tractada amb mofa i menyspreu.  Mofa i menyspreu a les nocions més bàsiques de la teoria econòmica i a les lliçons de la història.

 El temps li ha donat la raó, tot i que la història encara no ha acabat. I cada vegada està més clar, com més aviat sortim de l’euro, millor. 

divendres, 4 de maig del 2012

La renovació virtual de Caixa Penedès


Durant la campanya de denúncia sobre la manca d’ètica, professionalitat, transparència i mala gestió al voltant de Caixa Penedès només dues persones se’m van adreçar personalment per retreure’m, visiblement irritats, les crítiques que havia efectuat a la cúpula directiva i al conjunt de membres dels òrgans de govern de Caixa Penedès. Consideraven (el 31 d’Agost del 2011), i m’imagino que encara consideren a dia d’avui, que eren unes acusacions totalment infundades i que era un irresponsable per difondre-les als quatre vents sense cap tipus de prova.  

Això de les proves té gràcia, perquè tot el que he escrit està fonamentat única i exclusivament en els informes oficials emesos per la pròpia Caixa Penedès.
Una d’aquestes persones era en Joan Raventós i Pujadó. Ves per on, el 19 d’Abril d’enguany, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP) ha nomenat a Joan Raventós com a nou representant a Caixa Penedès.
Amb els vots de CiU i ERC han nomenat a una persona que ha defensat aferrissadament la gestió de Caixa Penedès durant els darrers anys, i que per tant, representa la continuïtat respecte  les pràctiques habituals d’aquesta entitat financera. Una persona de partit, i no de consens. Una persona sense estudis econòmics ni coneixements en l’àmbit financer,  incapaç d’entendre, controlar  i fiscalitzar l’actuació dels directius de l’entitat.  Un nomenament, en definitiva, que s’oposa frontalment als principis que es van consensuar en el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès al que es va adherir, entre altres, el CCAP.

Després de la tempesta, encara no han entès res. Ho deia Shakespeare fa uns segles i no n’hem après: “És el mal d’aquests temps, els bojos guien als cecs”.  Caixa Penedès va malament, però anirà pitjor. D’aquí a poc sabrem qui serà el nou President de l’entitat. Tot fa pensar malament. Sad but true.

Tant de bo m’equivoqui.