En principi, no pagar pels béns i serveis que adquirim no està bé. És el que sempre m’han ensenyat. Això ve a to de la campanya “No vull pagar peatges”. Ara bé, és evident que hi ha un greuge territorial en la distribució de les autopistes de pagament. Des d’aquest punt de vista, s’entén aquesta campanya de desobediència civil, de la gent que n’està farta de rebre un tracte discriminatori.
El que no s’entén és el paper del govern de la Generalitat en tot aquest assumpte. Acaba de fer públic que multarà els conductors que no paguin els peatges amb 100 euros. Vivim en un país ben poc seriós, molta gent no paga el transport públic, moltes empreses estan al llindar de la fallida pels impagaments dels seus clients, s’estenen xecs sense fons, s’evadeixen impostos etc. i no passa res, perquè les administracions, lluny de solucionar aquest problema, miren cap a una altra banda.
Ara bé, quan qui no cobra és el Sr. Abertis, les llums d’alarma s’encenen i el govern de la Generalitat posa en marxa el sistema repressiu per defensar els interessos econòmics d’aquesta concessionària.
La democràcia és un sistema que es va inventar per limitar el poder de les elits econòmiques i transferir-lo de forma equitativa al conjunt de la població d’un país amb la intenció que les polítiques i decisions que s’emprenguessin anessin a favor de l’interès general, o si més no, en la direcció de la voluntat majoritària de la ciutadania.
El descarat alineament del govern de la Generalitat amb els interessos d’Abertis posa de manifest la necessitat urgent i ineludible de rescatar alguns partits polítics del segrest per part dels grans lobbies. Tots els demòcrates hauríem de perseguir aquest mateix objectiu.
