Rics, pobres i polítiques miserables

Rellegint un paper sobre l’evolució de la desigualtat a Portugal des d’una nova perspectiva es fan evidents les terribles conseqüències distributives dels darrers anys en aquest país. En aquest gràfic es poden veure diferents sèries que retraten el percentatge de renda acumulat pels portuguesos més rics al llarg del darrer segle. Centrem-nos en els darrers anys: del 1989 en endavant. El 10% més ric passa de controlar el 25% al 38% del PIB. Un augment notable. Però pot no semblar espectacular a primera vista.

El que això significa, vist des d’una altra perspectiva, és que el 10% de la població més rica s’ha apropiat del 66% del total de creixement generat els darrers 17 anys. Dit d’una altra manera, els ingressos reals dels rics han augmentat a un ritme anual del 3.3% mentre que els de la resta han caigut un 0.4% anualment. Dit d’una altra manera, la renda dels rics ha crescut un 72% mentre que la de la resta de la població ha caigut un 6%.

I tot això sense estudiar el que ha passat entre el gruix del 90% de la població.

Tot plegat potser hauria de fer reflexionar al voltant de quins sectors haurien de pagar les polítiques d’ajust actuals. Aquells que porten vint anys empobrint-se, o aquells que porten dues dècades daurades d’enriquiment i prosperitat? Enriquiment i prosperitat d’uns pocs, que, per altra banda, no ha beneficiat al conjunt de la societat com tant sovint s’acostuma a postular des de tribunes acadèmiques, polítiques i mediàtiques.